PRIMAVERA

Ja està aquí des de fa uns dies, es nota en l'ambient, en el paisatge, només cal mirar la natura com torna a despertar després d'un període de pausa. Més hores de llum, d'escalforeta, els jerseis comencen a fer nosa a depèn quines hores, hora de tornar-se a despullar, de treure's capes, de sortir del capell com les papallones. Període intens de colors, de fragàncies, de verdor..... d'il.lusions, bufeu!!!! i demaneu!!!!!

ENDEVINALLA

De quina professió parlem? Bloquera et sents identificada? No confonguis la teva professió amb l'oci d'aquest diumenge, tot i que tinguin en comú el casc.
Quina enveja això de l'escalada, jo només ho vaig probar un cop i fa tants anys.....
Una abraçada del teu amic.

EL MEU NOU ENTRENO AL PISET

Dues setmanes sense poder córrer, quin pal! en tinc unes ganes, córrer, saltar, com un nen petit. Però l'esquinç encara em dona la tabarra i no és qüestió de fer el burro, que tinc coses importantíssimes que no puc perdre. M'he de recuperar per tornar als entrenos d'INEFC, si no els meus plans de futur a can norris.
La setmana vinent i l'altra dues curses d'orientació, a Arenys de Munt i la següent a Blanes, si cal les faré caminant però no me les vull perdre i més ara que estic fent les estadístiques del club, jo també vull sortir!! je je.
I què faig últimament per treure'm una miqueta el mono dels meus esports, doncs aquí teniu la sol.lució, no és que m'encanti però m'ajuda a cremar l'adrenalina. Ara després d'escriure em posaré una estona, no vull perdre la meva forma.

Apa i aprofito l'ocasió per ensenyar-vos una mica el meu piset.

Unes copes a la barra??? qui vulgui ja sap!

Per cert està en VENDA!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Orientació Sud-oest!! Sol tot el dia!

ENTRENAMENT A TAGAMANENT

Què fem avui diumenge? com diu a vegades la Lluïsa sempre s'ha de tenir un pla B, però quin era l'A? És igual. La qüestió és que junt amb la família Pou-Sánchez, Sánchez-Pou i els peques, cada dia més divertits, l'Helena, l'Albert Martí, en Rodrigo i la Raquel, en Dani, en Miguel i l'Annabel, en Ricard i el que ara escriu, hem anat a fer un entreno al circuit permanent de Tagamanent. 10 fites fàcils però que jo degut a les seqüeles de l'últim esquinç no he arribat a acabar, el turmell m'ha dit, epp! que encara no estic recuperat. Però bé, el tall que he caminat ha estat maco amb un molt bon dia. Després pícnic al camp i tornem cap a caseta.

Ànims Josep que últimament tinc ploranera fàcil, a fer gràfiques pels Aligots/es.
Una abraçada a tothom.

FELICITATS MIRIAMCITA!!!!!!! 38 ANYETS

La "meva" Miriamcita ha fet anys, moltes felicitats guapa!!!! Com ha canviat tot últimament, de ser parella durant 6 anys a separar-nos ja fa més de dos i ara àmics del alma. Et desitjo tota la sort del mon amb la Sílvia, amb la vostra família canina, en Musk, la Troska, i amb la gatuna, en Mao, en Mush i la Marreu. Em permeto dir-te que jo també em sento d'aquesta gran família tot i que des d'una altra posició més apartada. Ja saps que jo sempre hi seré.

Txell i Míriam, ahir tenieu raó, aquest somriure és postís a més no poder, però aquí teniu la foto germanetes.

Ahir vaig començar a treballar en la meva nova funció als Aligots, les meves primeres gràfiques estadístiques del club i de tots i totes els Aligots. Em fa molta il.lusió.

CAN

Esta historia es de un padre Australiano que realizaba año a año el Ironman de Australia, y su mayor ilusión era competir al lado de su hijo dicha prueba, el cual -y por desgracia -nació con parálisis cerebral. http://www.youtube.com/watch?v=8gm7XwtIJdM&mode=related&search

El Australiano nunca vio la situación de su hijo como obstáculo y entrenó muy fuerte - junto con su hijo -por varios años hasta que llego la hora. El australiano de aproximadamente 60 años inscribió a su hijo y a él mismo al Ironman de Australia. Esta es una prueba para gente grande... realmente gente con mentalidad ganadora, ejemplar, y con convicciones realmente fuertes, y terminar un Ironman es algo fuera de este mundo.

La prueba esta compuesta de tres partes comenzando casi siempre al amanecer:

1.- Nadar en el mar, o lago un tramo de 3,8 kms (con el frío de la mañana).
2.- Salir de nadar y tomar la bicicleta de ruta y recorrer un trayecto de 180kms ininterrumpidos, con subidas y bajadas muy pesadas.
3.- Terminando la ruta de bicicleta, se termina la prueba con un maratón de 42.195kms, lo cual es una prueba extremadamente agotadora tanto física pero primordialmente
mental. Los campeones del mundo lo hacen en 8 horas 15 minutos aproximadamente.

Uno de los tantos que compitieron -Mexicano - terminó el pasado fin de semana su primer Ironman de Australia con un tiempo de 12 horas 8 minutos ininterrumpidos.

El Australiano -de la historia - lo terminó en un increíble pero cierto tiempo de casi 17horas, donde las autopistas, circuitos, etc. son cerrados para el transito de los lugareños y continuar la vida como cualquier otro día, pero en este caso, al ver la prueba y quien la estaba ejecutando, la dejaron cerrada hasta que la terminaran por completo, al grado que se hizo de noche !Lo mas bonito y sorprendente de esta persona - y las que hacen este tipo de eventos - es que son personas más fuertes mental que físicamente. Logró terminarlo con su hijo, y realmente es motivante y fuerte. Quería compartir este gran regalo, porque realmente es un vídeo que impacta, de mucho empuje y que no te puede causar indiferencia.

El vídeo se llama 'CAN' (puedo)....

Tanto si has sido deportista como si no. vas a valorar muchísimo este video.

ÉS INCREÏBLE. Josep

SALTAR-SE ELS CONSELLS SENSATS

Dimarts 1 d'abril, res a fer per la tarda, la possibilitat d'agafar la moto del meu germà i què faig? doncs marxo a donar una "petita volta" a la Seu d'Urgell, 235km i 3 hores de trajecte. Parades per descansar, paisatge hermós, neu als cims, tunel del Cadí i em trobo a la Cerdanya i a l'Alt Urgell. Sopar molt agradable amb la Lluïsa i l'Arnau Julià, qui m'ho hauria dit!! L'any passat després de tornar de l'Índia i el Nepal vam anar a veure un documental sobre l'ascensió a l'Everest de la primera expedició Gironina, l'Arnau era un d'ells i ara sopant junts. La vida és increïble.
Parlar d'esports m'apasiona així com practicar-los.....xerrada molt agradable amb la Lluïsa per acabar el dia i "suelo duro" ;-) A l'endemà visita per la Seu i tornada cap a caseta, una sortida per esbargir el meu cap i la meva ment.
La llibertat de decidir d'un minut a un altre que marxo allà on vull i sense planejar res anteriorment, una bojeria que m'alegra la vida.