divendres, 18 d’abril del 2008

PÈRDUA




Perdem persones i coses i alhora en guanyem de noves. No sempre es pot conservar a tothom, moltes vegades no depén d'un mateix. L'amistat ha de ser mútua, si un no vol l'amistat deixa d'existir. Haver estimat molt algú i que després no vulgui saber res de tu, res en absolut, sense haver passat res greu, és una cosa que no entenc i m'entristeix molt. Un pot deixar d'estimar, les relacions poden acabar-se, però jo sempre guardaré un carinyo especial per totes les persones que m'he estimat. Potser sóc inocent, il.lús, el que sigui, però jo sempre voldré tenir com amics/amigues aquelles persones que m'he estimat.
Passar al cantó d'algú que va ser especial per tu i que t'ignori és duríssim. Que hi farem, Josep aprèn del teu escrit anterior, accepta!!!
Bona nit.

Foto: Roses obrint-se al temps, a la vida.

dijous, 17 d’abril del 2008

ACCEPTAR

Paraula màgica, paraula buscada, anhelada, la finalitat de moltes cabòries i mals de caps, volem "acceptar". Acceptar com sóm, acceptar les nostres mancances, acceptar els nostres defectes, acceptar les nostres virtuds, acceptar el que ens toca viure a cada moment, acceptar els altres, les seves decisions, acceptar el no puc, el no depèn de mi, acceptar les injústicies, acceptar la diversitat d'opinions, de caràcters, de formes de ser. Acceptar el món en el qual ens ha tocat viure, acceptar a acceptar. Com s'accepta? Què nota un/a quan està segur/a de que ha acceptat allò que busca?, una utopia moltes vegades.

Per què aquest verb és tan difícil d'aconseguir?

A mi em costa molt acceptar, cada dia me n'adono més, però mentre més conscient sóc d'això, que no sé acceptar, més ganes en tinc d'aprendre! Per sort, aquesta altra paraula, de la qual també podríem fer un monòleg, "ser conscient", la tinc molt més superada. Menys teoria i més pràctica, crec que això és el que ens passa a molts/es, a mi segur.
M'accepteu tal com sóc? doncs prepareu-vos!!
Una abraçada

dimecres, 16 d’abril del 2008

A SALVAR VIDES?



Socórrer, ajudar.....salvar vides? No ho sé, espero no trobar-me mai en la situació de salvar algú, però per si de cas, aquí estic, fent un curset de socorrisme aquàtic. Dues setmanes intensives de dilluns a dissabte, de les 20 a les 24h, quin horari! quan la majoria estan sopant, veient la TV, anant-se a dormir jo encara estic a remull! La formació i les pràctiques m'agraden i em fan desconectar de la rutina.
Treballaré algun dia de socorrista? No ho sé, però sempre he tingut la inquietud a dins de que volia saber sobre primers auxilis, mai saps el què et pots trobar a la vida, la inquietud està passant a ser una realitat. Crec que hauria de ser una assignatura obligatoria per a tothom.
Primer dia prova de 200 metres a superar en menys de 3,20min, jo 3 segons més, Josep encara et queda un pèl, sort que tinc dues setmanes per davant. Ahir apnea, 25 metres per sota l'aigua, superada!!! Anar sota l'aigua sempre m'ha encantat! I l'equilibri estàtic, aguantar dos peses d'un kg a cada ma movent els peus i sense enfonsar-te, també Ok!

A veure que toca avui!

diumenge, 13 d’abril del 2008

T'ESTIMO FITA 200



Amb la música de Gladiator que em recorre per dins, quina cançó més maca, recordo la cursa d'aquest matí. Inexplicable. Ara m'he posat a riure jo tot sol, com aquell que es torna boig, arribant a la follia. Després d'haver paït la cursa ara estic orgullós, sí que carai.
Qui té la força de voluntat d'aguantar 3hores 6 minuts i 12 segons sense poder córrer? per unes pendents i un terreny, que em perdonin, del planeta Marte com a mínim, amb el meu turmell encara convalescent, sort de les meves turmelleres rígides. Doncs sí, he aguantant mentalment una cursa que se m'ha fet eterna, veient com m'anaven passant els meus contrincants, però havia de fer una altra cursa, una cursa mental, altres vegades hauria abandonat però aquesta no, l'havia d'acabar. Jo que vinc del món dels runners i sense poder córrer, nif nif. I sí, l'he acabat.....entrant a l'arribada quan ja entregaven els premis, no m'he enterat de res avui, no he pogut parlar amb ningú, no he tingut les xerrades post-cursa, i jo entre l'esgotament físic i mental, el meu turmell ja no el sentia i per què marcar la fita 200? si no cal, total després de 3 hores que més dona!! Si amics i amigues, orientadors/es, tanta estona i tant de sol m'han recalentat el cap fins a l'ebullició i no l'he pinçat.
Després d'una bona dutxa, foto a la meva estimada fita 200 perquè mai més se'm torni a oblidar. Ja se m'ha passat la fustració, ara estic content, l'he acabat encara que no sortiré a les classificacions. Però com que a la nostra web dels Aligots jo m'encarrego d'entrar els resultats, faré una petita "excepció" i m'inclouré, avui m'ho mereixo, no ho digueu siusplau, silenci, siiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

Per cert, es nota la diferència entre H21B i H21A
La prova del delicte!

dissabte, 12 d’abril del 2008

DINAR TRIBU PARNAU I CUMPLE LAURITA





Dinar amb la Tribu Parnau, la familia ha crecut!! En Joanet, en Guiu, com han canviat en poc temps, això no pot ser, vull anar-los veient molt més sovint. Fotos també de l'Agnès i en Nil, el més petitó de tots, està vist que és epoca de bolets, perdò, de nens.





I també el cumple de la Laurita, MOLTES FELICITATS!!!!!







divendres, 11 d’abril del 2008

CAN

Ara sí, ja sé com fer funcionar els links, I can!

http://www.youtube.com/watch?v=8gm7XwtIJdM&mode=relate&search

PROVERBIS

Power-points cap aquí power-points cap allà, ara que tinc temps m'els llegeixo tots, tot i que la majoria són similars.
Avui però, he trobat dos proverbis que m'han agradat molt, aquí els teniu.

ESTIMA'M QUAN MENYS HO MEREIXI, JA QUE ÉS QUAN MÉS HO NECESSITO. Proverbi xinés.

HAY PERSONAS QUE NOS HABLAN
Y NI LAS ESCUCHAMOS,
HAY PERSONAS QUE NOS HIEREN
Y NO DEJAN CICATRIZ
PERO HAY PERSONAS QUE SIMPLEMENTE APARECEN
EN NUESTRA VIDA
Y NOS MARCAN PARA SIEMPRE.
Cecilia Meireles