divendres, 12 de setembre del 2008

DONES

Vivim en un mon fet i pensat pels homes. Com si fóssim els únics que habitem el planeta. I el 50% restant, què? Per què pel fet de néixer dona una ha de tenir més dificultats a la vida? Per què hi ha milers de boníssimes cuineres i en canvi els cuiners famosos són homes? Per què els als càrrecs són majoritariament homes? Què passa, que les dones han de demostrar el doble de vàlua? Per què en molts llocs encara, els homes cobrem més que les dones? Per què encara els homes "ajudem" a casa? Qui és un heroi, el soldat que va a la guerra, o la dona que ha de tirar tota la família cap a endavant? Per què molts homes encara continuen veient les dones com a simples objectes sexuals? Per què de l'elevada violència de gènere, de l'home sobre la dona? Per què molts homes es pensen que les donen són propietat seva?
Per què el primer cognom d'un fill o filla normalment és el de l'home? Per què a les bústies sempre surt primer el nom de l'home i no el de la dona? Per què els homes que lliguen són una passada i les dones que fan el mateix són unes "putes"? I podria continuar........
Perquè quan parlem en general el llenguatge sempre utilitza el masculí i no el femení? Els plurals masculins integren tant a ells com a elles.... Per què sempre l'home va davant de la dona?
Dones i homes, homes i dones encara penseu que estem a la mateixa alçada, jo no ho crec, queda molt per endavant.
Per què hi ha homes com jo que es relacionen millor amb dones que amb homes? potser perquè no m'agrada el rol que ens ha tocat......... Per què tant de masclisme?
És un petit pas personal però des de fa temps tinc clar que si algun dia sóc pare, la meva filla o el meu fill portarà com a primer cognom el de la mare.
Una abraçada.