Hi ha dies com avui que un se sent trist, et venen al cap les persones que han volat, persones que t'estimaves i que encara t'estimes però que sigui pel que sigui han decidit allunyar-se de la teva vida, i les enyoro, molt, massa, cada pocs dies em venen al cap, i tot segueix igual, els dies passen i voldries que màgicament un dia tornessin a aparèixer, poder parlar com abans, poder compartir riures, penes... i en dies com avui tot s'accentua, els errors meus del passat, els motius de la resta, moltes vegades desconeguts per un, el que més em dol, no saber exactament el perquè de tot, perquè a vegades els humans passem de la compenetració a la ignorància?
Jo segueixo el meu camí, per cert, un camí nou ple de llum, de felicitat, de motivació, alegria que voldria compartir amb vosaltres... a pesar de tot us desitjo molta sort, us envio una gran abraçada, us desitjo un camí ple de felicitat. Cuideu-vos. Jo mai desapareixo, el dia que ho faci serà perquè ja no existiré, perquè hauré saltat a una altra dimensió. De moment em quedaré amb tots aquells records macos que vaig viure al vostre costat, records inoblidables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada