diumenge, 20 de juny del 2010

ORENETES


Diumenge 20 de juny, la piscina totalment tranquil.la, serena i com cada tarda les orenetes la sobrevolen en un magnífic vall d'anada i tornada. Van aproximant-se poc a poc i com els hidroavions es llancen contra l'aigua, fent vàries passades.....un vol ràpid i àgil, dominen l'aire, es nota que és el seu medi....i es comuniquen entre si amb un xiuxiueig divertit. Pit blanc, petita cua separada en dos, cap negre. Recordo un conte que em vaig llegir de petit que parlava precissament d'una oreneta, no recordo el títol ni la història exacta però sé que em va agradar molt.

dijous, 17 de juny del 2010

EL TEMPS


Últimament tinc abandonat el meu bloc, la falta de temps, el temps ocupat per altres activitats, la Universitat, segon de CAFE ja ha passat!!!!! al setembre farem tercer, com passa ell, el temps. I ara des de fa dues setmanes treballant de socorrista al Novotel, segon any seguit.... I coses de la vida, aquí el ritme de les hores és un altre, amb el temps que tenim, cada dia o plou o està tapat...aquí els únics que ens banyem som el socorrista, és a dir jo, i les orenetes que més que banyar-se planegen sobre la piscina amb un vol super acrobàtic per beure, és un plaer veure com són d'intel.ligents.

I parlant d'ell, del temps, aquí les hores no passen, bé, passen però molt i molt lentament, diari esportiu, diari convencional, lectura de llibres, unes quantes piscines, tornem a llegir, algun passeig, portàtil de tant en tant, i és clar, els i les cambreres que tampoc és que tinguin molta feina, em diuen tu si que vius bé. Si, no em puc queixar però estar com avui nou hores i mitja, sol, davant de l'aigua no és que sigui molt divertit!!!!!! Però bé, ja va bé una mica de relax després dels últims mesos trepidants.

Ara el dia 11 de juliol m'he proposat fer la meva primera triatló, al meu poble, El Pont de Suert, a veure que tal, que últimament des que estic a la Universitat no és que estigui molt en forma. Com a part positiva, ara tinc piscina gratuïta per entrenar cada dia, encara que en un quart d'hora doni 50.000 voltes, la piscina fa uns 16 metres de llargada!!!!! he de mirar de no marejar-me, jejeje. I res, que fa 3 setmanes que tinc un nou company al pis, el meu gatet d'un més i mig, Puça és diu. Era una gateta en principi, però el veterinari em va dir noi, no tens una gateta és un gatet, i és clar, que faig amb el nom?? doncs li he deixat!!! He pensat que quan sigui gran si vol que se'l canvii ell.

Apa, ja he gastat una altra estoneta esperant que arribin les 20h. El temps, a vegades s'esfuma, altres vegades no passa, que collons és el temps??!!! Una abraçada

diumenge, 17 de gener del 2010

ELS MEUS ESPORTS



Després d'una temporada poc fructífera en quant a curses, vam acabar l'any 2009 fent la cursa de St. Esteve a Llagostera i la Sant Silvestre de Girona el 31 de desembre, que millor que acabar l'any corrent a casa!!!! Un plaer de la vida!!! Avui 17 de gener a repetir la bonica i dura cursa de Blanes, La Mar i Murtra, 20km enfangats per la pluja del dia anterior però amb el recorregut maco i exigent de sempre.....unes pujades del quilòmetre 11 fins al 15 que et deixen les cames triturades.....i després una super baixada cap al mar, cames ajudeu-me i aguanteu la baixada!!!! entrada al passeig de Blanes amb la platja i el mar a davant i una última recta de felicitat!!! I ara esperant a la Mitja Marató de Granollers del 7 de febrer. Córrer és viure!!! Una abraçada.

dissabte, 26 de desembre del 2009

QUINA!!!!!!!




Si amics, m'ha tocat una QUINA a Fornells de la Selva!! No tot han de ser males noticies....el número 9, el número 9.....QUINA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Total, que tinc fuets, vi, verdures, fruita, dues copes de vi (les estrenarem amic!!!), un bon pernil i sobretot un bon grapat d'energia per començar l'any amb més forces!!!!
Una abraçada

CURSA DE LLAGOSTERA Dia de St. Esteve


Bé, ja he començat a fer exercici de nou. 10 km a la cursa de Llagostera. I és clar, he anat amb l'encant del meu amic, l'Enric. He anat al tram tram perquè això de no entrenar des de fa mesos, rovella molt!!!!!!!!!!!!! això sí, al final a partir del quilòmetre set i mig, m'he animat i he acabat a un bon ritme!! Encara conservo la meva qualitat ;-) ;-) I res, ara dino amb la family de l'Enric, una cargolada per celebrar el dia de St. Esteve.
Això de l'Ironman no sé, no sé, ho haurem de rumiar molt i molt!!!!!
Una abraçada de les meves!!!! de les que tant m'agraden....

divendres, 25 de desembre del 2009

QUÈ NECESSITEM PER SER FELIÇOS??


Ahir el meu amic Enric va dir-me això que havia sentit d'algú altre: Saps que necessitem per ser feliços? Què Enric? Doncs només tres cosetes, són aquestes: La primera tenir il.lusions a la vida, la segona descansar (dormir) bé i la tercera fer exercici moderat habitualment. Només això Enric? Prova-ho.

Doncs amic, avui 25 de desembre, fum fum fum i després d'haver passat un 24 nit força xungo....he decidit que vull ser feliç!!! Per tant: Il.lusions, com estem d'il.lusions?? Tornar a plantejar-me un repte esportiu sempre va amb mi,Enric d'aquí 282 dies fas la teva primera Ironman, podria fer-la amb tu!!!! Potser és que avui m'he despertat molt millor que ahir i estic pixat fora de test, sé el que és fer una marató (42,195km), he competit en bicicleta de carretera (això sí fa, 15anys!!!!) i nedar, com ho portem Josep? bé, l'aigua m'encanta, a la uni estic fent assignatura de natació, ja està!!;-);-). Total amic, que potser em llenço a la piscina i Ironman al canto. Vull més il.lusions, a veureee.....sí, tornar-me a enganxar una altra vegada i tornar a gaudir de CAFE, això està fet, primer punt complert. Segon punt: Descansar bé, aquest l'hauria de millorar, sobretot no descansar únicament durant la nit (domint)si no sobretot durant el dia a dia, perquè noi, la teva angoixa i estrés t'esgoten!!!! Nota actual: progressa però cal millorar. I finalment, el tercer punt: Fer exercici moderat habitualment. Josep però si això ho has estat fent tota la teva vida, excepte i precissament ara quan estic estudiant CAFE. Això no pot ser, no puc tornar a deixar de fer esports, córrer principalment, per molta feina universitària que tingui. Per tant, tenint en compte que el primer punt està totalment relacionat amb el tercer, i que si faig això, descansaré molt millor........llavors ja seré feliç!!!! Que fàcil, no???????? No ho sé, però amic, val la pena provar-ho.

A més, demà torno a córrer després de mesos sense fer-ho, anem a Llagostera el dia de St. Esteve a fer 10km i com cada any acabarem corrent la St. Silvestre de Girona.
Una abraçada a tothom.
P.D Marta!! si tu, la de Lleida ;-) ;-) gràcies per les teves paraules, m'han fet recuperar el blog.

dijous, 24 de desembre del 2009

DESPRÉS DE CAURE TOCA AIXECAR-SE!!


Aquest any s'acaba, ha tingut moments molt macos però d'altres molt durs...la mort d'en Jordi al març em va marcar molt....la meva relació amb Eva també...un malauradament ja no hi és, el pitjor que ens pot passar, l'Eva ja no és la meva parella, la meva il·lusió va esfumar-se ara farà un mes....ella no va voler continuar la nostra relació...Mentrestant, continuo estudiant 2n de CAFE, suposo que degut als dos punts anteriors que m'han marcat moltíssim i també a que la il·lusió inicial ja no és la mateixa, m'està fent no gaudir tant dels meus estudis i no agafar-me'ls amb la motivació de l'any passat, que realment va ser extraordinària. Fa dues setmanes que he deixat la feina de la benzinera, massa feina entre la universitat, les classes de reforç de les tardes amb els nens de Manlleu i els caps de setmana treballant...
I ara em trobo amb la sensació que torno a començar una altra vegada, de nou sol, menys motivat i una mica cansat de caure'm tant últimament....sort que com a mínim puc dir que tinc pràctica en aixecar-me, ho he hagut de fer tantes vegades!!!
Perdre gent em supera, desde sempre, la soledat cosa que pensava que tenia superada, veig que em torna a tocar la porta....massa perfeccionista i exigent Josep, no t'hauries de matxacar tant. Oblidar les paraules necessitat, obsessió, dependència, angoixa....m'acompanyen des de sempre i són tant carinyoses, més que jo que és dir!!! que no em volen deixar mai.
Amics, amigues, gràcies per estar-hi quan us necessito, Enric, Laura, Míriam, els meus pares i el meu germà, us estimo molt a tots.
Malgrat no ser un moment esplèndid, LA VIDA ÉS BELLA!!!!