Hores observant la gent, pares, mares i nens jugant a l'aigua. Entren dues persones més, dues tovalloles cap a la gespa buscant l'ombra, una calor intensa, pesada que et cansa. Les orenetes incansables volen acrobàticament, quines aviadores més increïbles!! angles i figures a l'espai impossibles d'imitar. Cinc més, un peque diminut amb dos ossos de pelutx, la piscina s'omple, només els crits dels menuts alteren el silenci de la gent prenent el sol. Una més, ella vestida de taronja, em mira i s'asseu. Dues tovalloles més s'obren i s'estiren al jardí. El peque amb manguitos salta a l'aigua, puja les escales i riu ben feliç, no té preocupacions, només gaudeix del moment, allò que de petits tots fem i que amb l'edat anem perdent.
El socorrista repeteix la seva rutina tot i que cada dia i instants són diferents. "De los amores negados" explica la història d'amor de Fiamma dei Fiori i Martín Amador, circulant per Garmendia del Viento, per l'Índia...parla d'amors, de soledats, de l'intent de saber qui sóm. I apareixen flashos d'una altra princesa, difuminada i nítida a la vegada, records d'ella, de la lluita diària per trobar-se, per saber estar sola i estimar-se a una mateixa. A l'igual que els protagonistes, el socorrista recorda els moments de connexió amb ella, de les mirades penetrants, dels seus silencis, de la suavitat de la seva pell, el seu ventre i aquella agressivitat d'ell al sentir els dits de la ma d'ella dins la seva boca. Tres més, la piscina s'omple poc a poc, l'orgasme es va intuint, passejades per aquí i per allà, semàfors inductors de petons, buffff!!! Com el vent, ella ja no hi és, ja no li agafa el telèfon, ella l'obstinada i inquebrantable persona buscant el seu camí...El petit ben ros mira les pedres negres del jardí, ella dutxant-se, que freda l'aigua!!!!!
Fiamma, Martín, Martín, Fiamma, ara separats, fent camí, vivint....ahora toca oir, ahora toca ver, ahora toca degustar....fluir por el camino.
El socorrista repeteix la seva rutina tot i que cada dia i instants són diferents. "De los amores negados" explica la història d'amor de Fiamma dei Fiori i Martín Amador, circulant per Garmendia del Viento, per l'Índia...parla d'amors, de soledats, de l'intent de saber qui sóm. I apareixen flashos d'una altra princesa, difuminada i nítida a la vegada, records d'ella, de la lluita diària per trobar-se, per saber estar sola i estimar-se a una mateixa. A l'igual que els protagonistes, el socorrista recorda els moments de connexió amb ella, de les mirades penetrants, dels seus silencis, de la suavitat de la seva pell, el seu ventre i aquella agressivitat d'ell al sentir els dits de la ma d'ella dins la seva boca. Tres més, la piscina s'omple poc a poc, l'orgasme es va intuint, passejades per aquí i per allà, semàfors inductors de petons, buffff!!! Com el vent, ella ja no hi és, ja no li agafa el telèfon, ella l'obstinada i inquebrantable persona buscant el seu camí...El petit ben ros mira les pedres negres del jardí, ella dutxant-se, que freda l'aigua!!!!!
Fiamma, Martín, Martín, Fiamma, ara separats, fent camí, vivint....ahora toca oir, ahora toca ver, ahora toca degustar....fluir por el camino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada