25a TRIATLÓ DE BANYOLES- La meva segona

Doncs sí, després de la meva primera triatló al meu poble, quin millor lloc per fer-ne la segona? El meu estimat estany de Banyoles....860 inscrits!!!! Sort que hi havia 3 sortides diferents, perquè si no morim ofegats a l'aigua, una de cops i més cops!!!!! De l'aigua surto força bé i durant el tram en bicicleta, quan millor em trobava i recuperant posicions ja que anava dins un grupet, m'he de parar fins a tres cops per culpa de la cadena de la bicicleta que se'm sortia!!!!! Total, que em toca fer uns 20km en bicicleta ben sol i un pèl desaminat. Mans negres, vent de cara i psicològicament una mica fluixot. Però en arribar als boxes i veient tota la gentada, family i demés, deixo la bici i començo l'últim sector, els 10km a peu. Primera volta prou bona i la segona, la segona....quin mal de cames!!!!! Els últims dos quilómetres se'm fan eterns però finalment i com no podia ser, passo la línia d'arribada ben cansat però molt satisfet. I és clar, em genera més mono de triatlons i tot just ara mateix m'acabo d'inscriure a la Garmin de Barcelona del promer 17 d'octubre!!!!! Estic molt content!!! Una abraçada

PISCINA

Hores observant la gent, pares, mares i nens jugant a l'aigua. Entren dues persones més, dues tovalloles cap a la gespa buscant l'ombra, una calor intensa, pesada que et cansa. Les orenetes incansables volen acrobàticament, quines aviadores més increïbles!! angles i figures a l'espai impossibles d'imitar. Cinc més, un peque diminut amb dos ossos de pelutx, la piscina s'omple, només els crits dels menuts alteren el silenci de la gent prenent el sol. Una més, ella vestida de taronja, em mira i s'asseu. Dues tovalloles més s'obren i s'estiren al jardí. El peque amb manguitos salta a l'aigua, puja les escales i riu ben feliç, no té preocupacions, només gaudeix del moment, allò que de petits tots fem i que amb l'edat anem perdent.

El socorrista repeteix la seva rutina tot i que cada dia i instants són diferents. "De los amores negados" explica la història d'amor de Fiamma dei Fiori i Martín Amador, circulant per Garmendia del Viento, per l'Índia...parla d'amors, de soledats, de l'intent de saber qui sóm. I apareixen flashos d'una altra princesa, difuminada i nítida a la vegada, records d'ella, de la lluita diària per trobar-se, per saber estar sola i estimar-se a una mateixa. A l'igual que els protagonistes, el socorrista recorda els moments de connexió amb ella, de les mirades penetrants, dels seus silencis, de la suavitat de la seva pell, el seu ventre i aquella agressivitat d'ell al sentir els dits de la ma d'ella dins la seva boca. Tres més, la piscina s'omple poc a poc, l'orgasme es va intuint, passejades per aquí i per allà, semàfors inductors de petons, buffff!!! Com el vent, ella ja no hi és, ja no li agafa el telèfon, ella l'obstinada i inquebrantable persona buscant el seu camí...El petit ben ros mira les pedres negres del jardí, ella dutxant-se, que freda l'aigua!!!!!

Fiamma, Martín, Martín, Fiamma, ara separats, fent camí, vivint....ahora toca oir, ahora toca ver, ahora toca degustar....fluir por el camino.

L'HORA VIOLETA de Montserrat Roig

Tres dones davant del seu fracàs: fracàs davant l'home-pare, l'home-cervell i l'home com a ideal romàntic. I ens trobem que aquestes tres dones són segurament la mateixa, que pateix de camins diferents....I totes arriben a comprendre que han de mirar el món sense el filtre d'una altra mirada, amb els ulls propis, no amb els d'un altre. I és un reflex d'una generació desplaçada, que no acaba de saber on és el seu lloc, que no assumeix prou pel passat. L'hora violeta, reblerta de promeses sense definir encara.

De los amores negados. ÁNGELA BECERRA

Había comprendido que la vida era un continuo inspirar y espirar, y que en medio de ese inspirar y espirar estaba aquel vacío donde era posible paladear el yo más profundo. Había aprendido que todo el universo llevaba un armónico y perfecto ritmo. Un ir y venir constante, un tiempo, y que cuando ello era violentado, el ciclo del devenir se rompía, produciendo dolor.[...]

Era dejarse ir, sin tratar de evitar las turbulencias, pues ese acto de retención, en lugar de combatirlas, las reforzaría. Le dijo que lo importante no era correr tras la felicidad, sino mantener el espíritu limpio, abierto y ligero a lo inesperado.[...] Era en la sensibilidad donde residía la base de la armonía.

Y allí había aprendido que la gran meditación era vaciar la mente en silencio de la respiración. La oración de la contemplación; la búsqueda de la nada interior a través del silencio. [...] allí había entendido que el gran vacío era la felicidad más llena.

La curación de esa dolencia era sencilla, siempre cuando la paciente tomara conciencia de su valía como ser humano. La mayoría de los casos que pasaban por su consulta se debían, simple y llanamente, a la falta de amor a sí mismo y al poco conocimiento de su sentir más íntimo. [...] Había tanta castración emocional, tanta desigualdad afectiva, que el mundo estaba corriendo el riesgo de perderse por falta de amor propio. No se había educado a las personas sentimentalmente. Se enseñaba a sumar, a restar, a multiplicar, a dividir, a leer y escribir, a comportarse en la mesa, a ir al baño, pero a amarse a sí mismo, a respetarse y ejercitar ese amor, a igualar la emoción y el sentir, tanto en hombres como en mujeres, a eso nadie enseñaba.

ELS MEUS ESPORTS

Què i qui seria en Josep sense els seus esports? No ho sé, però segur que no tindria gens a veure amb el Josep actual. La història comença just quan vaig néixer, vaig sortir al món de peus!!! signe de voler sortir a córrer el meu primer dia??!!!! Als 9 mesos ja caminava dret....amb 3 anys ja anava amb bicicleta sense rodetes i segons el meu pare, al Pont de Suert era "el rei" del barri en bicicleta....Realment els esports sempre se m'han donat molt bé...suposo que barreja d'un bon físic, habilitat i sobretot i principalment d'una il.lusió increïble per practicar-los, m'han donat moments de felicitat díficils de superar!!!

Els meus primers passos es van donar a l'escola, als esports extraescolars....recordo com vaig ser seleccionat per competir en els campionats de Catalunya de cros i més tard en els campionats de Catalunya de bàsquet infantil. Època aquella d'aprenentatge de molts esports, cros, atletisme a les pistes de la devesa, bàsquet, natació, etc. A l'institut vaig conèixer el bàdminton, va acompanyar-molts anys i em va permetre participar a 4 o 5 campionats d'Espanya Universitaris. Amb la majoria d'edat vaig passar-me al ciclisme de carretera, varis anys competint a la Copa Girona i entrenant molt i molt per les carreteres. Una època que recordo especialment per la duresa del ciclisme, els meus primers abandonaments, unes "pàjares", coses de novato i poca preparació al principi......Molts dies d'entreno, sol i en companyia els caps de setmana, moltes pujades als Àngels, totes les carreteres van passar per sota meu....recordo especialment una cursa que acabava a Vallter 2000 on vaig quedar per davant del famós José A. Escudero (Olímpic i campió del món en ciclisme de pista, just ara s'acava de retirar).

Al 2002 a l'igual que en Forrest Gump vaig començar a córrer, tal qual...devesa amunt i avall, el 28/09/03 vaig fer la meva primera mitja marató a Barcelona, el 20/03/05 la meva primera i única MARATÓ, 3hores 18minuts i 12 segons, la 1 marató del Mediterrani a Gavà-Castelldefels, quins records!!! A dia d'avui 20 mitges maratons (Granollers 1hora 28minuts 2 segons, Barcelona, Girona, Banyoles, El Pont de Suert, Terrassa, Gavà-Castelldefels i Montornés), 3 Mar i Murtra de Blanes de 20km, infinitat de curses de 10km (Jean Bouin, Carrer Nou, Esports Parra-Ciutat de Girona 39min 59segons, Hipercor, Cursa dels Bombers de Barcelona), les inoblidables curses St. Silvestre del 31 de desembre (Riudellots, Girona).

També he passat pel bonic món de les curses d'orientació amb la família dels Aligots, 2 anys intensos, amb l'estreno a França amb una segona posició a Iniciació fins al Campionat d'Espanya a Calasparra (Múrcia), el gran record del raïd dels Rebost amb l'Enric...etc etc llàstima dels meus continus esquinços de turmell!!!

I ara començant al fascinant món del triatló, el meu primer triatló al meu poble, 11/07/10 al Pont de Suert, 1,5km nedant, 40km en bicicleta i 10 km corrent, 2hores 58minuts 10 segons. Ara el proper 4 de setembre del 2010 faré el segon al meu estany preferit, Banyoles m'espera.

I això és un petit resum de tot el que he fet, faltarien la resta d'esports que també he provat i que practico de tant en tant, pàdel, tennis, esports d'aventura, esquí, natació, btt, escursions a la muntanya, bàsquet, etc etc. Dir-vos que a més el proper setembre cursaré tercer de CAFE (Inefc) jejeje.

I com no, recordar que el proper 3 d'octubre el meu estimat amic Enric farà la seva primera Ironman a Calella de la costa i és clar, jo hi seré per animar-lo, ho necessitarà!!!!!! i passar-li la meva energia i força. Molta sort amic!!!! L'esperen 3'8km nedant, 180km en bici i una marató per acabar!!!!!!

El que aquí us escriu realment no seria qui és sense els seus estimats esports!! Practicant o gaudint-los per la TV em fan feliç!! I ja veieu, del nen que va néixer de peus a ara, amb 37 anys i encara enamorat d'ells, dels meus esports. Vaig a entrenar!!!!jejeje

LA MEVA PRIMERA TRIATLÓ

Ahir diumenge 11 de juliol vaig acabar la meva primera triatló. Certament anava amb molt poc entrenament i amb un esquinç força recent al turmell esquerra....però entre d'altres coses crec que jo he nascut per fer esports....i ahir a més, el triatló el feia al meu estimat poble de naixement, El Pont de Suert. A més comptava amb la companyia del meu millor amic, si Enric, ets tu!! 1'5km nedant pel pantà d'Escales, ple com feia molt de temps que no veia, 40 km en bicicleta fent tres voltes a un circuit que pujava de la piscifactoria del poble fins l'encreuament cap a Malpàs i 10 km molt i molt durs pel camí de l'aigua, des del camp de futbol en direcció al camping, quines rampes!!!!! Però ahir ni l'enorme calor, ni el turmell, ni el cansament van evitar que l'acabés amb una enorme satisfacció, el temps final res de l'altre món, això sí, vaig baixar de les 3 hores, però la satisfacció final va ser extraordinària amb un final ple de sentiments....Quin record més maco!!!

EL NOSTRE INTERIOR

Ja he arribat a la meitat de la meva particular marató, l'any vinent faré tercer de CAFE. És fort però ja he cursat dos cursos i em sembla que fos ahir que vaig començar la carrera. El temps passa ràpid. Encara em ressonen al cap les paraules que m'ha escrit l'Adriana....la felicitat no està en fer esports, en estudiar, en tenir parella o en altres coses externes, està dins nostra....Sí Adriana, tens tota la raó, la resta de coses no deixen de ser importants però he comprovat que si no t'estimes a tu mateix i t'acceptes ja pots estudiar, córrer i demés. No obstant, crec com diu el meu amic Enric, que per ser feliç un ha de tenir il.lusions, i per a mi fer curses o estudiar CAFE són dues grans il.lusions. Segurament necessitem una combinació entre les coses externes i la nostra part interna.

Ens passem el temps fent i fent més coses, i poques vegades ens parem a reflexionar o meditar, a estar parats....resulta difícil.

El proper 11 de juliol faré la meva primera triatló al Pont de Suert, em fa il.lusió anar-hi i intentar-la acabar. Una abraçada

ORENETES

Diumenge 20 de juny, la piscina totalment tranquil.la, serena i com cada tarda les orenetes la sobrevolen en un magnífic vall d'anada i tornada. Van aproximant-se poc a poc i com els hidroavions es llancen contra l'aigua, fent vàries passades.....un vol ràpid i àgil, dominen l'aire, es nota que és el seu medi....i es comuniquen entre si amb un xiuxiueig divertit. Pit blanc, petita cua separada en dos, cap negre. Recordo un conte que em vaig llegir de petit que parlava precissament d'una oreneta, no recordo el títol ni la història exacta però sé que em va agradar molt.

EL TEMPS

Últimament tinc abandonat el meu bloc, la falta de temps, el temps ocupat per altres activitats, la Universitat, segon de CAFE ja ha passat!!!!! al setembre farem tercer, com passa ell, el temps. I ara des de fa dues setmanes treballant de socorrista al Novotel, segon any seguit.... I coses de la vida, aquí el ritme de les hores és un altre, amb el temps que tenim, cada dia o plou o està tapat...aquí els únics que ens banyem som el socorrista, és a dir jo, i les orenetes que més que banyar-se planegen sobre la piscina amb un vol super acrobàtic per beure, és un plaer veure com són d'intel.ligents.

I parlant d'ell, del temps, aquí les hores no passen, bé, passen però molt i molt lentament, diari esportiu, diari convencional, lectura de llibres, unes quantes piscines, tornem a llegir, algun passeig, portàtil de tant en tant, i és clar, els i les cambreres que tampoc és que tinguin molta feina, em diuen tu si que vius bé. Si, no em puc queixar però estar com avui nou hores i mitja, sol, davant de l'aigua no és que sigui molt divertit!!!!!! Però bé, ja va bé una mica de relax després dels últims mesos trepidants.

Ara el dia 11 de juliol m'he proposat fer la meva primera triatló, al meu poble, El Pont de Suert, a veure que tal, que últimament des que estic a la Universitat no és que estigui molt en forma. Com a part positiva, ara tinc piscina gratuïta per entrenar cada dia, encara que en un quart d'hora doni 50.000 voltes, la piscina fa uns 16 metres de llargada!!!!! he de mirar de no marejar-me, jejeje. I res, que fa 3 setmanes que tinc un nou company al pis, el meu gatet d'un més i mig, Puça és diu. Era una gateta en principi, però el veterinari em va dir noi, no tens una gateta és un gatet, i és clar, que faig amb el nom?? doncs li he deixat!!! He pensat que quan sigui gran si vol que se'l canvii ell.

Apa, ja he gastat una altra estoneta esperant que arribin les 20h. El temps, a vegades s'esfuma, altres vegades no passa, que collons és el temps??!!! Una abraçada

ELS MEUS ESPORTS

Després d'una temporada poc fructífera en quant a curses, vam acabar l'any 2009 fent la cursa de St. Esteve a Llagostera i la Sant Silvestre de Girona el 31 de desembre, que millor que acabar l'any corrent a casa!!!! Un plaer de la vida!!! Avui 17 de gener a repetir la bonica i dura cursa de Blanes, La Mar i Murtra, 20km enfangats per la pluja del dia anterior però amb el recorregut maco i exigent de sempre.....unes pujades del quilòmetre 11 fins al 15 que et deixen les cames triturades.....i després una super baixada cap al mar, cames ajudeu-me i aguanteu la baixada!!!! entrada al passeig de Blanes amb la platja i el mar a davant i una última recta de felicitat!!! I ara esperant a la Mitja Marató de Granollers del 7 de febrer. Córrer és viure!!! Una abraçada.