ÀNECS I RELAX A L'ESTANY

El meu estany, Banyoles, feia dies que tenia ganes de visitar-lo. Aquest cap de setmana he fet un reset de la universitat, ho necessitava. Un petit passeig per l'estany abans d'anar a treballar. Una delícia. Barreja de fred, neu a les muntanyes, gent passejant i un nen feliç llençant engrunes de pa als ànecs...
I demà més universitat, la meva llarga marató continua i jo continuo corrent...

SAFI

Miremos con otros ojos los colores, las formas de vestir, de expresión,... de mirar.
Abramos el olfato a nuevos olores, perfumes, sabores, gustos.
Abramos los oídos a otros ritmos, lenguajes, risas...
Dejemos de buscar en un futuro incierto nuestros premios, cuando podemos encontrarlos aquí, ahora, en el regalo de un presente rico en diferencias.

Aventurémonos a descubrir nuevas posibilidades, arriesguémonos a jugar con lo equívoco del lenguaje y de los idiomas, perdamos la seguridad de saber que seremos siempre comprendidos.

En ese intercambio de miradas, de olores, de sonidos, de conocimientos, es donde podemos encontrarnos y reencontrarnos con nosotros mismos.

TARDOR

Ara i sempre toca aprendre dels errors, així som més persona.

EL VIATGE MÉS LLARG ÉS EL.........

"El viatge més llarg és el que es fa cap a l'interior d'un mateix"

Dag Hammarskjöld, premi Nobel de la Pau 1961

....aquesta vegada el viatge em depara nous aprenentatges, com treballar en grup, com cooperar amb la gent, com acceptar-la, el viatge potser em portarà a viure fora de Girona, després de molts i molts anys, intueixo que el pis no tardarà a vendre's, tinc un presentiment, s'obrirà una nova experiència potser a Vic. Per què no? Els meus coneguts, més aviat conegudes, es van difuminant, volen seguir el seu camí a distància, costa acceptar-ho, però és el que hi ha... potser més endavant ens tornarem a trobar, o potser no, només quedaran els records, però aquesta vegada sóc fort, jo també tinc el meu, de camí.....

Una abraçada amics i amigues.
LA VIDA ÉS BELLA

YOU'LL NEVER WALK ALONE

Sí Francesc, poc a poc ho anem aconseguint! És una marató i molt llarga, però qui l'ha fet físicament la pot fer encara millor psicològicament. Els sentiments, les emocions, les motivacions no són dolentes, allò que un ha de millorar és el camí per arribar-hi, que sigui un camí pacífic. I sí, un necessita compartir les emocions, no només sentir-les un mateix. I saber acceptar les felicitacions, no és tan fàcil com sembla a primera vista. Una abraçada.

LA VIDA ÉS BELLA i em permet deixar plasmat el que sento, el que veig....un recull de fotos que surten del no res.

LINDO GATITO

Les Fires ja s'han acabat, unes fires passades per aigua, sobretot al final. Dos dies treballant a la barraca de la LI i comptant aquest any ja van cinc o sis que estic dins d'alguna. I sincerament, crec que m'agrada més estar dins treballant que no fora, una estoneta s'agraeix però després un es cansa de donar voltes. Dins comparteixes riures amb els companys i companyes, amics i amigues i acabes parlant amb molta gent que et ve a veure, una bona experiència que cada any repeteixo.
I què pinta aquest gatet i la flor en aquesta història? no gaire cosa la veritat, però el famòs facebook m'ha permés trobar aquesta foto, una foto genial, preciosa.
I jo experimentant sensacions noves, una gran motivació per estudiar CAFE a Vic, he trobat el que em fa feliç, però encara queden coses per acabar-me d'omplir al màxim......poc a poc Josep.
Una abraçada.
Josep
La vida és bella.