Et vaig conèixer el primer dia de classe a la uni a Vic. Just en el moment que estava penjant un cartell on buscava gent per compartir cotxe per anar i tornar de Vic a Girona, vas aparèixer tu per darrera i em vas dir, sóc de Girona i som tres persones compartint cotxe, si vols vine amb nosaltres. Perfecte Jordi! I des d'aquell dia vam començar ens vam començar a conèixer, de Girona a Vic i de Vic a Girona, dins del bar, fent el nostre croisant i cafè amb llet i llegint els nostres diaris d'esports...A classe de CAFE treballs i riures... i més cotxe. Incialment amb en Carles i després amb l'Helena, la yeye, tu el pesolet i jo el pastoret...Els últims tres mesos ens vam quedar sols al cotxe, i llavors la confiança i xerrades van ser encara més reconfortants. Josep agafa el meu cotxe que tinc son, tranqui ja ho faig...Jordi que m'adormo, agafa tu el cotxe...i així dies i més dies, relacions, feina universitària, nòvia, amigues, futbol...L'última setmana em deies, Josep vull viure la vida dia a dia, vull gaudir-la al màxim, vull sortir de festa, anar al Perú, etc i jo amb el cap al meu trasllat. Jordi, demà divendres no vindré amb tu, faré el trasllat cap a Manlleu amb el meu pare,ok, quin pal anar sol. Adeu ens veiem el dilluns...i després de sortir de Vic vas agafar el teu cotxe en direcció a Girona, com centenars de vegades havíem fet anteriorment, però aquesta vegada tot va aturar-se, la teva vida...encara no m'ho crec, et trobo a faltar molt i molt, he plorat molt Jordi...no és just!! Tot ara és diferent, falta la teva presència, el teu somriu i bon rotllo... la classe està trista, molta gent t'estima Jordi...jo també. Amic sempre estaràs dins meu, et portaré sempre en la meva memòria i el meu cor. Fisio et dedicaré d'aquí quatre anys la carrera de Cafe. Una abraçada amic.
