PAÍS BASC

Ens en anem al País Basc, l'Enric i en Josep. Inseparables amics, ara ell és la meva parella de ball. Tenda de campanya i a fer ruta per Euskadi, 5 dies que espero que siguin divertits i em serveixin per desconectar. Aquest últim any ha estat diferent, dur i molt especial. Encara queden moltes i moltes coses per viure....
Zuritos, pinxos, zuritos i més pinxos, tapes, zuritos, la platja de la Concha, Monte Igueldo, riures, la companyia especial de l'Enric, una joia d'amic, quins records de l'any passat a l'Índia..... ja us explicarem!! A veure com ens orientem per aquestes terres i amb aquesta gent especial, existeix una química especial entre els bascos i els catalans.
Una abraçada.

UVIC

Ja torno a ser universitari, avui m'he matriculat a la universitat de Vic! 4 anys mínim per endavant, aquesta vegada no abandonaré.
Barreja d'alegria per haver-ho aconseguit i també molts pensaments sobre mi, massa pensaments sobre una cosa que m'acompanya des de sempre, la meva dificultat per relacionar-me amb la gent.
I és curiós perquè en determinats moments semblo i soc molt sociable i gaudeixo de la gent, ahir nit al sopar "antirepressiu" i aquest migdia al dinar-cargolada amb la family de l'Enric he rigut com feia molt de temps que no feia, mal de panxa de no parar de riure......molt agradable la veritat!
Però arrossego des de sempre una inseguretat personal que m'ha fet allunyar-me de molta gent, una acció que en el fons no desitjo però que he anat fent per no ser jo mateix davant de la gent. I sempre m'he refugiat en relacions massa absorvents i no sanes del tot, que últimament provoquen que aquestes persones, normalment dones, s'allunyin de mi, i si ho penso detingudament és normal, demano massa i necessito que estiguin molt per mi, cosa que no és gens bona. Però, sincerament és una cosa que em costa molt i que em nego a abandonar perquè llavors em sento sol, aïllat.... però Josep no tens cap altre remei que aprendre d'una vegada, d'estimar-me més, de gaudir de les meves coses i de no buscar tant a determinades persones, que al final s'acaben saturant de mi i amb raó. Us demano disculpes com ja he fet moltes vegades, però la qüestió és portar a la pràctica tot el que he anat aprenent i deixar d'actuar com fins ara. No ser tant crític i radical amb la gent que no pensa ni actua com jo, no ser tant antisocial perquè en el fons no m'agrada ser així.
Tal com em diu en Francesc, el meu psicòleg, quan estableixes una conversa amb una persona que no pensa com jo acabo sentint que entro en un combat, sento que acabaré perdent la meva identitat i acabo sent molt intransigent. No pot ser.
Moltes vegades especialment quan tinc molt temps lliure em sento sol i realment aquesta sensació té lògica doncs he acabat reduïnt tant les meves amistats amb les quals em sento tranquil que aquestes no poden donar-me tant, normal.
I conec molta gent, amb la qual em podria relacionar, la qüestió és treure'm la por i inseguretat i llençar-me.
Això que per molts no deu representar gaires problemes per mi és el major repte que tinc com a persona, arrossego angoixa des de fa anys per aquest motiu i el meu cervell no pot desconectar d'això. Amb qui quedar? que fer? estar cansat de passar-me hores sol i sobretot maquinant continuament, vull saber desconectar el meu cervell.
I malgrat totes aquetes paraules, estic content, inicio una nova etapa, Inefc o Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i tinc moltes ganes de superar els obstacles, si d'una cosa estic orgullós és que sóc un esportista de resistència i no em rendeixo, i tot i que m'equivoco i puc fer mal, mai ho he fet amb mala intenció, us ho asseguro.
Gràcies especials a aquelles persones que malgrat tot m'estimen i m'entenen, sou molt especials per mi, ja ho sabeu, si hi ha una cosa que m'encanta és ser agraït i demostrar que us estimo. Gràcies Enric, gràcies Carme, gràcies Irenes, gràcies Laura, gràcies Miriamcita, gràcies Esther.
Musk, a tu t'he deixat pel final, si sabessis parlar seriem grans amics, gràcies pel teu carinyo, per les teves llepades i per les passejades que hem fet aquests últims mesos. T'estimo un munt.
Estic content ;-) marxo amb la tribu Parnau i els peques Guiu i Joanet...sopar de les festes de Salt.
Una abraçada. Muah!!

Josep

VIC

Bé, ja torno a estar per aquí, últimament estic molt mandrós per escriure, però la fita aconseguida val la pena recordar-la. Definitivament entro a fer Inefc a Vic, ja tinc la plaça en el meu poder i només em falta matricular-me demà passat. Ara fa un mes que vaig acabar les proves físiques i des d'aquell dia la pressió va disminuir, sabia que entrava, el que no sabia era a on, i ara fa una setmaneta que vaig saber el lloc. Tenia 3 possibilitats, Barcelona i Lleida, públiques les dues i Vic, la privada. Barna ha estat impossible per la nota de tall i he hagut de decidir entre Vic i Lleida. He optat per la proximitat i per continuar vivint en Girona. Tinc ganes de començar a estudiar.... universitari de nou, després d'uns quants anys ;-)

Per una altra banda, la feina de socorrista l'he deixat, poca seriositat dins el grup, per una feina que mereix més responsabilitat. A partir d'ara benzinera els caps de setmana. I la setmana vinent per aprofitar els dies lliures, hem decidit marxar al País Basc amb el meu inseparable amic l'Enric. Llàstima que tens parella, si no encara et demanaria per sortir Enric;-) Últimament m'entenc molt més bé amb ell que amb la resta, les meves amigues, Josep et convenen més els nois que les noies!! Amb elles sempre t'has entés molt bé però últimament sempre hi ha un però.... i estic força cansat del tema. El trist és que jo tinc part de responsabilitat, quan les coses et passen més d'una vegada és per algun motiu. Toca aprendre a fer-ho millor i que l'altra part també analitzi el seu comportament, com la majoria de vegades, tothom té part de culpa.

Per acabar, una de sopar solidari, per en Franki de Terrassa, els encausats per la crema de les fotos del rei i la Plataforma Aturem la Guerra, demà dijous al vespre a la plaça Constitució de Girona.

Per cert, avui he anat per primer cop aquest any a la platja de Pals, a fer nudisme, semblarà d'anunci, però des de que la vaig conèixer em va canviar la vida!
Una abraçada.

Foto: bombó de Nadal, el pobre va acabar dins el meu estòmac, nyam. Així va quedar-me la panxa!!

BENZINERA

Qui m'ho hauria dit?! 9 anys més tard torno a treballar a la benzinera de St.Gregori. Feina de socorrista a Tossa i els festius a la platja treballo a St. Gregori. Moltes coses segueixen igual, d'altres han canviat força. Molta més feina, molta més gent i moltes coses noves per aprendre. És increïble però les benzineres han passat a vendre de tot, són com un petit super on pots trobar de tot. Begudes, aliments, forn de pa, lloguer de DVDs i la benzina. A quin extrem hem arribat?! Us imagineu d'aquí poc que en una farmàcia poguem trobar tota mena de productes? A les benzineres això ja és una realitat des de fa temps.
Al ser una benzinera de "poble" torno a veure les cares conegudes de fa anys, els nens ja han passat a ser adolescents, els adolescents adults, els grans més vells.... cares noves també però en general la gent és la mateixa. Una sensació curiosa, en determinats moments el temps sembla no haver passat, en d'altres moments sembla que hagi passat molt de temps. Personalment no hauria pensat mai que tornaria a la benzinera, però la vida dona moltes voltes i sí, hi he tornat. I estic content, les hores passen volant, no tens temps de pensar gaire.
Mentres, espero que d'aquí 2 o 3 dies pugui saber a on acabo estudiant Inefc, això ja està a punt. Barna o Vic, Vic o Barna, prefereixo Barna però si no entro allà també estaré molt content a Vic, jo el que vull és estudiar Inefc.
I ara em trobo molt cansat, no tinc temps de res, cap dia de festa, un altre canvi radical a la meva vida. Algun dia tindré una situació intermitja? O aturat o en plena activitat. Prefereixo la segona i més havent experimentat també la primera. 9 mesos a l'atur fent molts cursos i amb molt de temps per mi, també ha valgut la pena. De tot s'apren.
I demà, l'aniversari de la meva mare, 59 anys!!! Muchas felicidades mamá, te quiero un montón!
Nova gent pel camí, nous i noves conegudes, els amics i amigues de sempre, aquests que no faltin!! i un que sempre hi és, en Josep, jo. Tinc moltes coses a millorar però estic content amb mi, m'estic espabilant com fa temps que no feia, estic viu i això m'omple d'orgull.
Moltes gràcies de nou a tots/es vosaltres, els de sempre, us estimo un piló. I als nous, gràcies també per les noves experiències i coneixements.
Ara em ve al cap un programa que fa un parell de dies vaig veure, un documental fet per l'ajutament de Figueres on sortien famílies palestines a Nablús, explicant el seu calvari diari. Supervivència pura i dura cada dia, nois que deien que no tenien il.lusió de res, que així no valia la pena viure, molt fort!! Vivint amb la incertesa de que qualsevol dia entrin els tancs israelians i s'emportin tot per davant, cases, vides.... I algú encara es fa la pregunta de que perquè hi ha gent que s'inmola, que per què es tornen radicals!!! Per què tiren pedres als tancs? Jo els admiro a cada un d'ells i d'elles, jo també ho faria! No hi ha dret que uns visquem en el consumisme i d'altres hagin de sobreviure.
Canvio de tema, que m'indigno. Hi ha altres imatges que no tenen res a veure amb tot això, fins i tot em fan arribar a contradiccions, però ara començo a veure reportatges i fotomontatges dels atletes que competiran en els Jocs Olímpics, a vegades les llàgrimes m'afloren i la pell se m'eriça, una corrent interna m'emociona.
Dos fets totalment diferents però que em desperten emocionts molts fortes, difícils d'explicar.
Dir-vos tot i que espero que ja ho sabeu, que jo sempre hi soc, la gent que m'estimo i m'aprecio podeu comptar amb mi sempre, per riure o plorar, per parlar, per fer-vos i fer-nos una abraçada. No ho oblideu!!

Una gran abraçada;-)

TOSSA: SOCORRISME, SOL, AIGUA, CURES, ANGLÈS

Aquí teniu el meu nou lloc de treball, Tossa de Mar. Una platja molt maca a l'igual que el poble. Avui he gaudit del meu últim dia de festa que tinc fins el proper 15 de setembre, ai mare!!! Un dia especial perquè el meu germà i jo ens hem presentat per sorpresa a la platja on els meus pares fa una eternitat que hi van, i a on anavem tots quatre quan erem petits, dolça família. A partir d'ara els dies festius a la platja els treballaré a la benzinera de St.Gregori a on torno a treballar després de 9 anys. Qui m'ho hauria dit!! Al setembre, Inefc i benzinera.
Bon estiu a tothom i una abraçada

Ànims Esther!!!!! ;-)