UVIC

Ja torno a ser universitari, avui m'he matriculat a la universitat de Vic! 4 anys mínim per endavant, aquesta vegada no abandonaré.
Barreja d'alegria per haver-ho aconseguit i també molts pensaments sobre mi, massa pensaments sobre una cosa que m'acompanya des de sempre, la meva dificultat per relacionar-me amb la gent.
I és curiós perquè en determinats moments semblo i soc molt sociable i gaudeixo de la gent, ahir nit al sopar "antirepressiu" i aquest migdia al dinar-cargolada amb la family de l'Enric he rigut com feia molt de temps que no feia, mal de panxa de no parar de riure......molt agradable la veritat!
Però arrossego des de sempre una inseguretat personal que m'ha fet allunyar-me de molta gent, una acció que en el fons no desitjo però que he anat fent per no ser jo mateix davant de la gent. I sempre m'he refugiat en relacions massa absorvents i no sanes del tot, que últimament provoquen que aquestes persones, normalment dones, s'allunyin de mi, i si ho penso detingudament és normal, demano massa i necessito que estiguin molt per mi, cosa que no és gens bona. Però, sincerament és una cosa que em costa molt i que em nego a abandonar perquè llavors em sento sol, aïllat.... però Josep no tens cap altre remei que aprendre d'una vegada, d'estimar-me més, de gaudir de les meves coses i de no buscar tant a determinades persones, que al final s'acaben saturant de mi i amb raó. Us demano disculpes com ja he fet moltes vegades, però la qüestió és portar a la pràctica tot el que he anat aprenent i deixar d'actuar com fins ara. No ser tant crític i radical amb la gent que no pensa ni actua com jo, no ser tant antisocial perquè en el fons no m'agrada ser així.
Tal com em diu en Francesc, el meu psicòleg, quan estableixes una conversa amb una persona que no pensa com jo acabo sentint que entro en un combat, sento que acabaré perdent la meva identitat i acabo sent molt intransigent. No pot ser.
Moltes vegades especialment quan tinc molt temps lliure em sento sol i realment aquesta sensació té lògica doncs he acabat reduïnt tant les meves amistats amb les quals em sento tranquil que aquestes no poden donar-me tant, normal.
I conec molta gent, amb la qual em podria relacionar, la qüestió és treure'm la por i inseguretat i llençar-me.
Això que per molts no deu representar gaires problemes per mi és el major repte que tinc com a persona, arrossego angoixa des de fa anys per aquest motiu i el meu cervell no pot desconectar d'això. Amb qui quedar? que fer? estar cansat de passar-me hores sol i sobretot maquinant continuament, vull saber desconectar el meu cervell.
I malgrat totes aquetes paraules, estic content, inicio una nova etapa, Inefc o Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i tinc moltes ganes de superar els obstacles, si d'una cosa estic orgullós és que sóc un esportista de resistència i no em rendeixo, i tot i que m'equivoco i puc fer mal, mai ho he fet amb mala intenció, us ho asseguro.
Gràcies especials a aquelles persones que malgrat tot m'estimen i m'entenen, sou molt especials per mi, ja ho sabeu, si hi ha una cosa que m'encanta és ser agraït i demostrar que us estimo. Gràcies Enric, gràcies Carme, gràcies Irenes, gràcies Laura, gràcies Miriamcita, gràcies Esther.
Musk, a tu t'he deixat pel final, si sabessis parlar seriem grans amics, gràcies pel teu carinyo, per les teves llepades i per les passejades que hem fet aquests últims mesos. T'estimo un munt.
Estic content ;-) marxo amb la tribu Parnau i els peques Guiu i Joanet...sopar de les festes de Salt.
Una abraçada. Muah!!

Josep