EL VERITABLE AMOR MAI MOR

Ella m'acompanya any darrera any i floreix, i em mostra el seu encant, els seus colors, sempre hi és, ja fa anys.

PONCELLA-CAPOLL

Pràcticament un mes a la universitat, un mes on no he descansat pràcticament res, increïble, això del pla de Bolonya és massa. Moments d'alegria, que han anat passant a moments d'estrés, d'angoixa per no tenir temps per fer la feina, i no per falta de motivació, d'això em sobra!!! Per sort també m'encanta el que estudio, però estem saturats de tantes lectures, treballs i proves. Avui, precissament hem anat a parlar amb el coordinador de la nostra carrera, a veure si afluixen un pèl. I ara abans d'anar a dormir, a les 23h, encara m'he de llegir un altre article per demà. Però avui acaba de sortir la nota del primer examen que hem fet. Un 9'3, l'esforç, la meva motivació, les poques hores de descans han valgut la pena. El més veterano!!, però la millor nota d'entre 46 estudiants.
I com el capoll de la foto, que tot just està iniciant la seva vida, jo estic donant les meves primeres passes a Vic, tot i que en un mes he treballat molt. Ànims Josep.

LA MARE DE TOTS ELS RÈCORDS

La seva poca atenció a la tècnica de salt li preocupava més que mai aquella tarda del 18 d'octubre. No podia permetre's un nul. No podia esperar a que descarregués la pluja. Necessitava un salt per colocar-se davant de la classificació.
Beamon començà la seva carrera. El vent va agitar-se a favor de l'atleta. La tempesta estava a punt d'esclatar. En tots els sentits. Beamon va llencar-se en una carrera rapidíssima, fins arribar al punt final de la batuda. Va trepitjar tota la taula, però la puntera de la seva sabatilla no va deixar cap empremta a la plastilina. El nul estava salvat. Acabava de començar el vol més cèlebre de la història. Beamon va elevar-se fins una cota sorprenent, amb les dues cames obertes i encongides, un enorme i desconegut ocell sobre el fossat de sorra. Va semblar un vol més prolongat del normal. Beamon no va perdre en cap moment la coordinació. Va caure amb els dos peus paral.lels a la sorra, des d'on va sortir rebotit cap a davant.

Per primera vegada en un Jocs Olímpics, la medició s'efectuava a través d'una cèl.lula òptica, col.locada en un rail. Un jutge va començar a moure la cèl.lula pel carril. Quan va arribar als 8,50 metres, l'aparell òptic va caure al terra. El rail no donava per més. És un salt increïble!!! li va assegurar un jutge a Beamon. Va demanar-se una cinta mètrica. A l'estadi va començar a estendre's la impressió de que havia succeït alguna cosa sobrenatural. Una i altra vegada es va revisar la medició fins acreditar la seguretat d'allò impensable. Finalment, van aparèixer els números en el marcador situat junt al fossat: 8'90 metres.
Beamon acabava de superar el rècord mundial per 55 centímetres, un avançament colosal que va trastornar a tot el món.
Beamon va començar a córrer i saltar, víctima del shock. Va caure de genolls sobre la pista, al sisé carril. Beamon començà a tremolar i sanglotar. Els seus rivals van comprendre el significat del salt. "Comparat amb això, tots nosaltres som uns nens" va comentar Igor Ter Ovanesian. Ens ha vençut un home que ha saltat a un altre món!
Havien caigut davant la mare de totes les marques, el rècord destinat a durar eternament. Va durar 23 anys. L'agost de 1991, Mike Powell va anticipar-se a la tempesta que estava a punt de caure a Tòkio per batre per cinc centímetres la marca de Beamon, el rècord de tots els rècords.

Jo no vaig veure el salt de Beamon, perquè encara em quedaven 5 anyets per nèixer, però sí que vaig veure en directe la final on Mike Powell li treia el rècord.
Mentre llegia tot l'article de Beamon, s'em posava la pell de gallina, em trobava de cop a l'any 1968 i veia com aquell home, negre, volava com un ocell....
Sóc feliç estudiant CAFE a Vic, mai m'havia sentit tant motivat com ara, i estic mort de cansament, però són sensacions que mai oblidaré.
Una abraçada. LA VIDA ÉS BELLA!
Josep

P.D Esther, recorda això, tot passa, arribaran temps millors.

EN LA PROFUNDITAT DE LES NITS SENSE LLUNA ES ON BRILLEN MOLT MÉS LES ESTRELLES

Vic i els meus estudis de CAFE m'estant donant la felicitat, quan de temps esperant tenir aquestes sensacions i el millor és que ja les tinc, il.lusió, motivació, esforç....Com va dir-me en Francesc, acabes de començar la teva veritable marató!!
Avui no donaré les gràcies a ningú, avui em felicito a mi mateix, m'ho mereixo.

Una abraçada de les meves, jo sempre hi soc.

IL.LUSIÓ-ALEGRIA

De nou universitari, 8 anys més tard de l'última vegada. Aquesta vegada però, la sensació que m'envolta és molt maca, de molta alegria i il.lusió. De moltes ganes d'estudiar, de llegir, de fer treballs, d'adquirir nous coneixements, d'estudiar el que fins ara eren els meus hobbies, de fer realment el que m'agrada. Pocs em superaran amb ganes i il.lusió. En una única paraula i molt important per mi. M'AGRADA moltíssim el que estic iniciant. Estic com un nen amb sabates noves..... que duri! Ja em tocava!
Una abraçada.
LA VIDA ÉS BELLA!