Ràbia, fustració, rancònia, paraules dures i que em provoquen tristesa, però s'han de deixar sortir a l'exterior perquè si no et poden "matar" per dintre. Sí, avui després de molts anys i anant en contra del que sempre havia pensat i fet he decidit deixar anar la meva ràbia fent un escrit a una persona, per a mi molt estimada abans, i que m'ha defraudat terriblement. No m'hauria pensat mai que aquestes coses em podrien passar, però sí, el teu millor amic o la teva millor amiga, poden de cop fer-te el major dels mals possibles, ignorar-te, fer-te mal intencionadament, sense contemplacions i demostrar que encara existeix la traició. I jo burro de mi, mesos i mesos encara intentant arreglar la situació, reconduir l'amistat, quan el maltractat aquí he estat jo, però un que a vegades no té prou orgull, que necessita massa als demés, intenta entendre l'inexplicable, intenta justificar els errors dels demés, intentar-los entendre, ningú és perfecte, analitzar abans de tot i en primer lloc els erros propis, les pròpies accions que han pogut provocar el problema, sempre ser crític amb un mateix, pensar que amb el temps tot s'arreglarà, però no en aquest cas no, he D'ACCEPTAR que van fer-me mal intencionadament, amb mala intenció i que això forma part de la meva vida i experiència.
Però sabeu? jo continuaré confiant en la gent, continuaré obrint-me, continuaré analitzant els meus errors, els dels altres, continuaré sent dialogant com ara, demanaré disculpes, però no em tornaré a rebaixar mai més ni deixaré que em tornin a trepitjar.
Desitjo que tot això que ha sortit avui, dur i trist, serveixi per fer-me canviar i aconseguir el que vull, pau i tranquil.litat i ser feliç.
Per a no portar a males interpretacions això va dirigit a la meva ex-companya de feina de la qual ja fa un any que no sé res, i pensar que era la meva millor amiga!
I per acabar una de flors!
