VOLANDO VOY VOLANDO VENGO!!

no calen paraules, només cal gaudir de la foto................

UN SOMNI FET REALITAT

Que ningú s'equivoqui, el meu somni no té res a veure amb una bandera de tres franges, 2 vermelles i una groga. Contradicció màxima perquè sent esportista m'agrada veure qualsevol esport i el futbol d'ara l'he vist, per una banda ganes de que un equip que no era l'Alemany guanyés, però per una altra banda pensar en els toros, en Españññññññññññññññññña, nacionalisme espanyol, el reis, prepotència i demés em fa venir esgarrifances. Que hi farem! Pobres bascos que se'ls ha ocorregut plantejar ara un referèndum. Si no es desperta Franco faltarà poc. Quina por!!
Res deixo aquest tema que m'incomoda.
El meu somni i del qual ara torno a enrecordar-me és que tot i les dificultats per la meva lesió a l'abductor, he aconseguit passar les proves físiques d'accés a Inefc tant a Vic com a Barna!!!!!!! Tres dies increibles, plens d'incertesa però també d'una seguretat de que al final fos com fos ho aconseguiria. I sí, vaig haver de deixar la primera prova d'agilitat de Barna p.q el dia anterior a Vic vaig sortir coix perdut. Total que havia de fer molt bé les altres 3 proves que em quedaven. Natació, salt i la curse Navette de postres. Després de les dues primeres la cosa pintava bé, però em quedaven 98 rectes de Navette fins poder arribar a la meva paraula desitjada, APTE. I sí, 1,2,3,4,10,15 rectes, 20,30,40,50, comença el cansament, 60, 80, 90 queda molt poc, tu pots Josep! abductor aguanta, ara no em fallis!! 92,93,96,97 i la xifra desitjada 98..........ja no podia deixar de córrer, ja estava, 99, 100, 105, 110 i 112, ja n'hi ha prou, 12 paliers està molt bé, perquè seguir?......i em detinc poc a poc i surto caminant cap al final de la recta i penso, Josep ho has aconseguit, fins i tot has passat les proves de Barna. Felicitat és poc. Crec que mai m'havia sentit tant satisfet i orgullós de mi mateix. Sincerament m'ho mereixia. I dino amb els meus/meves companyes de Girona, juvenets i juvenetes de 18 anys, jo vaig fer la selectivitat quan ells tenien 1 any! I torno cap a Girona emocionat, pensant el que havia aconseguit, el MEU SOMNI!!!
Ara esperar a on entro, Barna, Lleida o Vic, si entro a Barna perfecte però si no cap problema, entro a Inefc, el que vull i volia........ I mentre espero aquesta noticia continuo treballant de socorrista a la platja de Tossa, una bona experiència, avui m'han preguntat qui vols que guany Espanya o Alemanya? La meva resposta: Negre com estic de tant de sol, he dit que jo ara sóc africà i que la meva selecció no juga l'Eurocopa. Una abraçada a tothom.

INEFC 25 JUNY

Ja he arribat, demà cap a Vic per fer les proves físiques d'Inefc, molts anys per arribar aquí, però ha valgut la pena. Només demano deixar-me anar com he fet tota la meva vida en els esports, un repte esportiu més, els últims mesos no han estat fàcils, físicament he tingut vàries lesions però disposo d'experiència i molta il.lusió i sobretot molta força de voluntat, donaré tot el que tinc a dins, no vull deixar passar aquesta oportunitat. Passi el que passi estic orgullós de mi, porto els esports ben endins, són el meu gran plaer..........saltaré, nadaré, faré agilitat i acabaré amb la Curse Navette, m'esforçaré al màxim, em cansaré, però no desistiré fins que ho aconsegueixi!
I dijous i divendres cap a Barna, a les altres proves.......... i després continuaré a Tossa fent de socorrista aquàtic, està molt bé l'experiència, m'agrada.
Una abraçada.

CANVIS

A vegades sembla que tot sigui sempre igual, que les coses no variïn, la monotonia no ens deixa veure res nou, els dies i les hores passen, circulen, s'ens escorre la vida, sembla que estiguem encallats, dins un cercle viciós del qual no podem sortir....però per sort existeix la paraula CANVI, una paraula que moltes vegades ens espanta, ens fa por, ens depara coses noves, desconegudes, diferents, però en definitiva un dels fets que fan valdre la pena viure. La vida ens dóna moltes oportunitats, possibilitats, "només" cal voler-les agafar, voler-les experimentar, deixar la por al marge, tenir paciència perquè els canvis arribin.
Jo crec que ara estic davant d'un dels canvis més importants de la meva vida, crec que he trobat el que vull, la setmana vinent m'examino de les proves d'Inefc i a més després de 9 mesos a l'atur torno a treballar tot just aquest dissabte. Socorrista aquàtic a la platja de Tossa de Mar. Veig que aquests mesos durs, de parèntesi, de lentitud i soletat comencen a donar els fruits, els cursos que he fet m'estan donant feina! Últimament no paro d'agraïr als meus estimats el que han fet per mi, molt!! però avui i ja és hora vull felicitar-me a mi mateix, a veure si a partir d'ara em començo a valorar i estimar com cal, felicitats Josep!!!, ho estic aconseguint, valc molt més del que sempre he cregut. Ara em falta deixar-me anar i saber exterioritzar les meves emocions, les meves alegries, valorar-me com cal.
Ja acabo, a continuació us deixo un poema d'en Pablo Neruda, precissament parla de canvis, si no canviem morim........ Em ve al cap una altre frase cèlebre del Che, "Más vale morir de pie que vivir arrodillado".Una gran abraçada a tothom.

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee
quien no escucha música,
quien no halla encanto en si mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio;
quien no se deja ayudar.

Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos senderos,
quien no cambia de rutina,
no se arriesga a vestir un nuevo color
o no conversa con quien desconoce.

Muere lentamente
quien evita una pasión
y su remolino de emociones;
aquellas que rescatan el brillo de los ojos
y los corazones decaídos.

Muere lentamente
quien no cambia la vida cuando está insatisfecho con su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo seguro por lo incierto
para ir tras de un sueño
quien no se permite,

por lo menos una vez en la vida,

huir de los consejos sensatos....

Vive hoy!
Arriesga hoy!
Haz hoy!

No te dejes morir lentamente!
*NO TE OLVIDES DE SER FELIZ!*

Pablo Neruda.

SORPRESAS TE DA LA VIDA!

Està vist que la vida ens dóna moltes sorpreses, perdem gent però per sort també en coneixem de noves. I a vegades no saps el motiu, la casualitat que et porta a que això passi, cursos, feines, amics/amigues d'amics o d'amigues, viatges, atzar.....que més dóna, l'important és que hi ha persones que apareixen de cop i cal gaudir d'aquesta situació. Egun on Ainara, espero que t'enganxis a l'orientació, tu esportista de gran volada, esportista de vàries modalitats, suposo que als i les esportistes ens acaben agradant tot tipus d'esports, qualsevol activitat que ens mogui l'esquelet i també perquè no el cervell, ens alliberi tensions i ens activi l'adrenalina. Ja que ets una experta en patinar m'ensenyaràs algun dia? Apa un abraçada i fins la propera.

CÓRRER

Per què m'agrada tant córrer? per què m'agrada tant l'esforç físic? la sensació que encara pots una mica més, per què he acabat fent moltes coses de la meva vida corrent? per què em sembla que si no corro perdo el temps? tantes i tantes preguntes difícils de respondre.....Per què em qüestiono tot?
Em poso el meus pantalons curts, les meves samarretes tècniques, les meves bambes, calento bé i inicio un trot que m'agrada, sento el meu cor com batega, la meva respiració, em trobo altres corredors, segueixo al meu ritme i poc a poc vaig augmentant-lo cada vegada més, noto la musculatura calenta, la respiració s'accelera i el cor batega més ràpidament, i segueixo i segueixo........i arribo a casa cansat però feliç, estiro a la paret de l'edifici, gotes i gotes em cauen per la cara, gotes d'esforç, gotes d'alegria, de satisfacció. Estiro tota la musculatura, el meu ritual de sempre, bàsic per evitar lesions. I el final, una bona dutxa i una bona hidratació, quina sed. I aquest simple moviment, el de córrer, em fa feliç. I per què no dir-ho, em miro les meves cames, m'encanten, elles a base d'anys i de fer molt d'esport s'han adaptat a l'esforç i resalten la seva musculatura, la meva. Per això m'agraden tant les cames dels esportistes, reflexen l'esforç i la satisfacció de molts i molts dies......molts.
Per què no em fixo més en les meves coses, els meus gustos, si sé que em fan feliç? per què buscar tant a fora, per què buscar la satisfacció en els demés amb tanta obsessió? Suposo perquè jo sóc així, res més.

PENSAMENTS

Escolto música relaxant com cada nit i per variar em conecto al meu blog abans d'anar a dormir, marxo a dormir cada vegada més tard, això de no treballar fa canviar els "ritmes naturals". Últimament estic content i animat, sembla ser que aquesta vegada vaig per bon camí, crec que he trobat el camí que fa anys que buscava. Tindrà a veure alguna cosa el fet d'estar fent orientació últimament. Pot ser, tot hi ajuda. Acabo de fer 35 i em sembla com si hagués entrat en una segona adolescència. Si tot va bé després de l'estiu tornaré a la universitat, vull fer Inefc, ho tinc clar. Tota la vida navegant sense saber que vull, sabent que m'apassionen els esports però mai tenint clar a què dedicar-me. Sempre buscant a l'exterior, buscant la "salvació" en altres persones, les meves parelles, els amics....... i fixant-me molt poc en el meu interior..... a hores d'ara encara "necessito" massa a la resta de gent però crec que alguna cosa a canviat, el meu cor no m'enganya. Ara sé el que vull i no penso abandonar-ho. Malgrat els moments durs guardo records entranyables, dins meu habiten sentiments d'agraïment i gran estimació per les persones que he tingut més properes, me les estimo a totes elles. Això em fa feliç. Em fa feliç haver aconseguit amics i amigues, grans persones, també he aconseguit apropar-me als meus pares, un gran repte......encara queda......queden moltes coses per fer, per sentir, per viure. Estic content i m'estimo molt més i sento que a partir d'ara sabré estimar com cal. Satisfacció, això és el que sento resumint tots els moments passats. Només jo sé com m'he arribat a sentir i per això ara em sento feliç. Gràcies a tots/es vosaltres, als que porto dins meu.

CORRERE SOLTANTO NON BASTA

Us presento aquests dos vídeos molt bons, especialment per a mi que vinc del món de les curses d'atletisme i he conegut l'orientació, un gran esport sense cap mena de dubte. El segon vídeo és genial!!
Vídeo1
Vídeo2

LA VIDA ES BELLA

35 ANYS. Dies macos al cantó de la gent que m'estimo. Regals especials. Moltes gràcies!! ;-) Regals molt especials pel que signifiquen i per les persones que m'acompanyen. 35 anys fent esports, el dia del meu aniversari també, com si
no?

Un vídeo molt maco sobre orientació.
Felicitats als Xinos.







El meu Muski, el meu amic inseparable! Que maco que ets! T'estimo.