CANVIS

A vegades sembla que tot sigui sempre igual, que les coses no variïn, la monotonia no ens deixa veure res nou, els dies i les hores passen, circulen, s'ens escorre la vida, sembla que estiguem encallats, dins un cercle viciós del qual no podem sortir....però per sort existeix la paraula CANVI, una paraula que moltes vegades ens espanta, ens fa por, ens depara coses noves, desconegudes, diferents, però en definitiva un dels fets que fan valdre la pena viure. La vida ens dóna moltes oportunitats, possibilitats, "només" cal voler-les agafar, voler-les experimentar, deixar la por al marge, tenir paciència perquè els canvis arribin.
Jo crec que ara estic davant d'un dels canvis més importants de la meva vida, crec que he trobat el que vull, la setmana vinent m'examino de les proves d'Inefc i a més després de 9 mesos a l'atur torno a treballar tot just aquest dissabte. Socorrista aquàtic a la platja de Tossa de Mar. Veig que aquests mesos durs, de parèntesi, de lentitud i soletat comencen a donar els fruits, els cursos que he fet m'estan donant feina! Últimament no paro d'agraïr als meus estimats el que han fet per mi, molt!! però avui i ja és hora vull felicitar-me a mi mateix, a veure si a partir d'ara em començo a valorar i estimar com cal, felicitats Josep!!!, ho estic aconseguint, valc molt més del que sempre he cregut. Ara em falta deixar-me anar i saber exterioritzar les meves emocions, les meves alegries, valorar-me com cal.
Ja acabo, a continuació us deixo un poema d'en Pablo Neruda, precissament parla de canvis, si no canviem morim........ Em ve al cap una altre frase cèlebre del Che, "Más vale morir de pie que vivir arrodillado".Una gran abraçada a tothom.

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee
quien no escucha música,
quien no halla encanto en si mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio;
quien no se deja ayudar.

Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos senderos,
quien no cambia de rutina,
no se arriesga a vestir un nuevo color
o no conversa con quien desconoce.

Muere lentamente
quien evita una pasión
y su remolino de emociones;
aquellas que rescatan el brillo de los ojos
y los corazones decaídos.

Muere lentamente
quien no cambia la vida cuando está insatisfecho con su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo seguro por lo incierto
para ir tras de un sueño
quien no se permite,

por lo menos una vez en la vida,

huir de los consejos sensatos....

Vive hoy!
Arriesga hoy!
Haz hoy!

No te dejes morir lentamente!
*NO TE OLVIDES DE SER FELIZ!*

Pablo Neruda.