CÓRRER

Per què m'agrada tant córrer? per què m'agrada tant l'esforç físic? la sensació que encara pots una mica més, per què he acabat fent moltes coses de la meva vida corrent? per què em sembla que si no corro perdo el temps? tantes i tantes preguntes difícils de respondre.....Per què em qüestiono tot?
Em poso el meus pantalons curts, les meves samarretes tècniques, les meves bambes, calento bé i inicio un trot que m'agrada, sento el meu cor com batega, la meva respiració, em trobo altres corredors, segueixo al meu ritme i poc a poc vaig augmentant-lo cada vegada més, noto la musculatura calenta, la respiració s'accelera i el cor batega més ràpidament, i segueixo i segueixo........i arribo a casa cansat però feliç, estiro a la paret de l'edifici, gotes i gotes em cauen per la cara, gotes d'esforç, gotes d'alegria, de satisfacció. Estiro tota la musculatura, el meu ritual de sempre, bàsic per evitar lesions. I el final, una bona dutxa i una bona hidratació, quina sed. I aquest simple moviment, el de córrer, em fa feliç. I per què no dir-ho, em miro les meves cames, m'encanten, elles a base d'anys i de fer molt d'esport s'han adaptat a l'esforç i resalten la seva musculatura, la meva. Per això m'agraden tant les cames dels esportistes, reflexen l'esforç i la satisfacció de molts i molts dies......molts.
Per què no em fixo més en les meves coses, els meus gustos, si sé que em fan feliç? per què buscar tant a fora, per què buscar la satisfacció en els demés amb tanta obsessió? Suposo perquè jo sóc així, res més.