Aquí teniu la meva companya de pis, la Kiki, una amiga meva la va trobar abandonada ara fa 3 anys a les deveses de Salt quan acabava de nèixer, la vam criar amb biberó junt a 4 germanets més i una altra amiga nostra la va acabar adoptant. Ara passats més de dos anys ha tornat a parar a les meves mans, bé, ja ha estat a casa meva vàries vegades, la Sílvia, la parella de la meva ex, la Míriam, han marxat a França i jo la torno a tenir amb mi.
Des del primer dia que va entrar al meu pis va agafar un seient del sofà i sempre que entra al pis ella dorm allà mateix, a aquest seient, el seu, te l'has guanyat Kiki. Pels matins quan em desperto i quan arribo de fora sempre em convida a una xerrameca que moltes vegades no entenc, però és força divertida, això sí, la puc tocar però fins a un límit, llavors m'avisa amb una petita mossegada de que pari. Curiosa a més no poder, és cert això de que la "curiosidad mató al gato", sempre observant i ficant el nas a qualsevol novetat. Menjar a taula, la Kiki ja demana, pel matí les seves fregues per tot arreu, mobles, per les meves cames..... i tranquil.la la major part del dia, al seu sofà, descansant, angoixa!!!????? que és això?, no sé perquè els humans esteu tant estressats!!!!! Això sí, cap a la tarda, s'activa de sobte, com si es tornés boja i comença a córrer de sobte sense aparentment cap sentit, boja? suposo que descarrega adrenalina. Ahh, i no oblideu els seus estiraments, així de bé es conserva. Gràcies Kiki per la teva companyia i carinyo.
Ja saps que al meu pis sempre seràs benvinguda!!
I no mosseguis tant!!!
Falten 2 dies per Inefc, Vic...... i demà cursa d'orientació a Vallfogona del Ripollés i benzinera per la tarda. Ajudaré en l'organització una estona i després a treballar.
