Escolto música relaxant com cada nit i per variar em conecto al meu blog abans d'anar a dormir, marxo a dormir cada vegada més tard, això de no treballar fa canviar els "ritmes naturals". Últimament estic content i animat, sembla ser que aquesta vegada vaig per bon camí, crec que he trobat el camí que fa anys que buscava. Tindrà a veure alguna cosa el fet d'estar fent orientació últimament. Pot ser, tot hi ajuda. Acabo de fer 35 i em sembla com si hagués entrat en una segona adolescència. Si tot va bé després de l'estiu tornaré a la universitat, vull fer Inefc, ho tinc clar. Tota la vida navegant sense saber que vull, sabent que m'apassionen els esports però mai tenint clar a què dedicar-me. Sempre buscant a l'exterior, buscant la "salvació" en altres persones, les meves parelles, els amics....... i fixant-me molt poc en el meu interior..... a hores d'ara encara "necessito" massa a la resta de gent però crec que alguna cosa a canviat, el meu cor no m'enganya. Ara sé el que vull i no penso abandonar-ho. Malgrat els moments durs guardo records entranyables, dins meu habiten sentiments d'agraïment i gran estimació per les persones que he tingut més properes, me les estimo a totes elles. Això em fa feliç. Em fa feliç haver aconseguit amics i amigues, grans persones, també he aconseguit apropar-me als meus pares, un gran repte......encara queda......queden moltes coses per fer, per sentir, per viure. Estic content i m'estimo molt més i sento que a partir d'ara sabré estimar com cal. Satisfacció, això és el que sento resumint tots els moments passats. Només jo sé com m'he arribat a sentir i per això ara em sento feliç. Gràcies a tots/es vosaltres, als que porto dins meu.
dimecres, 4 de juny del 2008
PENSAMENTS
Escolto música relaxant com cada nit i per variar em conecto al meu blog abans d'anar a dormir, marxo a dormir cada vegada més tard, això de no treballar fa canviar els "ritmes naturals". Últimament estic content i animat, sembla ser que aquesta vegada vaig per bon camí, crec que he trobat el camí que fa anys que buscava. Tindrà a veure alguna cosa el fet d'estar fent orientació últimament. Pot ser, tot hi ajuda. Acabo de fer 35 i em sembla com si hagués entrat en una segona adolescència. Si tot va bé després de l'estiu tornaré a la universitat, vull fer Inefc, ho tinc clar. Tota la vida navegant sense saber que vull, sabent que m'apassionen els esports però mai tenint clar a què dedicar-me. Sempre buscant a l'exterior, buscant la "salvació" en altres persones, les meves parelles, els amics....... i fixant-me molt poc en el meu interior..... a hores d'ara encara "necessito" massa a la resta de gent però crec que alguna cosa a canviat, el meu cor no m'enganya. Ara sé el que vull i no penso abandonar-ho. Malgrat els moments durs guardo records entranyables, dins meu habiten sentiments d'agraïment i gran estimació per les persones que he tingut més properes, me les estimo a totes elles. Això em fa feliç. Em fa feliç haver aconseguit amics i amigues, grans persones, també he aconseguit apropar-me als meus pares, un gran repte......encara queda......queden moltes coses per fer, per sentir, per viure. Estic content i m'estimo molt més i sento que a partir d'ara sabré estimar com cal. Satisfacció, això és el que sento resumint tots els moments passats. Només jo sé com m'he arribat a sentir i per això ara em sento feliç. Gràcies a tots/es vosaltres, als que porto dins meu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada