Perdem persones i coses i alhora en guanyem de noves. No sempre es pot conservar a tothom, moltes vegades no depén d'un mateix. L'amistat ha de ser mútua, si un no vol l'amistat deixa d'existir. Haver estimat molt algú i que després no vulgui saber res de tu, res en absolut, sense haver passat res greu, és una cosa que no entenc i m'entristeix molt. Un pot deixar d'estimar, les relacions poden acabar-se, però jo sempre guardaré un carinyo especial per totes les persones que m'he estimat. Potser sóc inocent, il.lús, el que sigui, però jo sempre voldré tenir com amics/amigues aquelles persones que m'he estimat.
Passar al cantó d'algú que va ser especial per tu i que t'ignori és duríssim. Que hi farem, Josep aprèn del teu escrit anterior, accepta!!!
Bona nit.
Foto: Roses obrint-se al temps, a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada