Sí Francesc, poc a poc ho anem aconseguint! És una marató i molt llarga, però qui l'ha fet físicament la pot fer encara millor psicològicament. Els sentiments, les emocions, les motivacions no són dolentes, allò que un ha de millorar és el camí per arribar-hi, que sigui un camí pacífic. I sí, un necessita compartir les emocions, no només sentir-les un mateix. I saber acceptar les felicitacions, no és tan fàcil com sembla a primera vista. Una abraçada.
LA VIDA ÉS BELLA i em permet deixar plasmat el que sento, el que veig....un recull de fotos que surten del no res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada