dijous, 24 de desembre del 2009

DESPRÉS DE CAURE TOCA AIXECAR-SE!!


Aquest any s'acaba, ha tingut moments molt macos però d'altres molt durs...la mort d'en Jordi al març em va marcar molt....la meva relació amb Eva també...un malauradament ja no hi és, el pitjor que ens pot passar, l'Eva ja no és la meva parella, la meva il·lusió va esfumar-se ara farà un mes....ella no va voler continuar la nostra relació...Mentrestant, continuo estudiant 2n de CAFE, suposo que degut als dos punts anteriors que m'han marcat moltíssim i també a que la il·lusió inicial ja no és la mateixa, m'està fent no gaudir tant dels meus estudis i no agafar-me'ls amb la motivació de l'any passat, que realment va ser extraordinària. Fa dues setmanes que he deixat la feina de la benzinera, massa feina entre la universitat, les classes de reforç de les tardes amb els nens de Manlleu i els caps de setmana treballant...
I ara em trobo amb la sensació que torno a començar una altra vegada, de nou sol, menys motivat i una mica cansat de caure'm tant últimament....sort que com a mínim puc dir que tinc pràctica en aixecar-me, ho he hagut de fer tantes vegades!!!
Perdre gent em supera, desde sempre, la soledat cosa que pensava que tenia superada, veig que em torna a tocar la porta....massa perfeccionista i exigent Josep, no t'hauries de matxacar tant. Oblidar les paraules necessitat, obsessió, dependència, angoixa....m'acompanyen des de sempre i són tant carinyoses, més que jo que és dir!!! que no em volen deixar mai.
Amics, amigues, gràcies per estar-hi quan us necessito, Enric, Laura, Míriam, els meus pares i el meu germà, us estimo molt a tots.
Malgrat no ser un moment esplèndid, LA VIDA ÉS BELLA!!!!

1 comentari:

Adriana ha dit...

et recomanaria llegir Osho (i altres com ell, Erckhart Tolle, p.ex). Crec que et podria ajudar trobar respostes als teus dubtes. Estan a dins teu, pero no les pots veure perquè no et saps escoltar.
Has d'aprendre silenciar-te. Has de saber estar a gust amb tu mateix. La soledat, en el concepte que fem servir, negatiu, es incorrecte. Tots venim sols en aquest mon. Pero just desprès fugim, perquè tenim por al que trobarem a dins. El desconegut. Saps qui ets?
Saps que vols fer en aquest mon? Imagino que, malgrat no saber el qui ets, vols ser feliç. Jo crec que la felicitat no està a fora, en cap esport, cap estudi, cap superació, cap parella. Està a dins teu.
Espero que trobis la teva pau i la felicitat.