Ahir tornava del meu poble, El Pont de Suert, havíem anat a esquiar un parell de dies... Suposo que la sensació que ara explicaré, és fruït del meu estat anímic, bo, molt bo, crec que mai havia estat així. Doncs baixava esquiant per les pistes i lliscava tant i tant bé que vaig gaudir increïblement, fa anys que esquio, uns quants per cert, però ahir em sentia fluir sobre la neu, una sensació molt especial. Tornant de camí a Girona, a l'alçada de Cervera, de sobte, una lluna inmensa, molt i molt baixa i gran, semblava un decorat. Preciosa, quasi es podia tocar amb les mans...
Avui començo a embalar els meus trastos, d'aquí poc marxo a viure a Vic, un altre canvi en la meva vida, i en tinc ganes. Dilluns torno a la uni, noves assignatures...més il·lusions, només em queda una cosa, tornar a entrenar més....ho necessito.
Una abraçada.
LA VIDA ÉS BELLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada