País Basc amb el meu amic de l'alma. Pont de Suert amb el meu germà i family. Les meves iaies de 92 i 96 anys. Visita i sortides noctures amb la meva cosina Eva, la muntanyenca de nivell de la família. Besiberri al Pirineu. I per acabar, ahir 30 d'agost un casament familiar on vaig ballar i gaudir com feia molt que no feia.
Que més vull? Continuar així, gaudint de la vida.
I ara toca el setembre, 3 setmanes per començar el gran somni de la meva vida, INEFC.
Sento que he entrat en una segona juventud, moltes ganes de sortir de marxa i sobretot tornar a iniciar la pràctica dels meus esports, un cop estigui recuperat de la meva lesió de l'abductor. M'esperen les meves estimades curses d'asfalt, les curses d'orientació. Sincerament crec que em sento ple i amb ganes de viure intensament, i sí, aquesta vegada sol o acompanyat, estic bé de les dues maneres!!
LA VIDA ÉS BELLA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada