Tota la meva vida que he fet esports i que he gaudit molt entrenant i competint. Molts i molts anys entrenant però també mirant esports, llegint diaris d'esports.....sincerament i sense cap mena de prepotència penso que poca gent pot conèixer tants esportistes, resultats i demés com jo. Però és que amb els meus esports experimento sentiments de felicitat molt macos, la pell de gallina, llàgrimes fàcils, emotivitat al màxim..... I sí, tot i que sé que arribar a l'alta competició, a uns Jocs Olímpics, és un repte molt difícil i sacrificat, a mi ja se m'ha passat l'arrós ;-) ;-), doncs sempre he somiat en estar dins d'aquest grup d'esportistes selectes, el meu somni..... I és que compartir xerrades, entrenaments i l'afició de l'esport és una de les coses que més feliç em fan. Casualitat o no cap de les meves parelles ha estat esportista, no sé si m'hauria anat millor si m'haguessin seguit en la meva afició....
I és clar, mentre escric tinc la Tv conectada amb els resums dels jocs, he gaudit molt veient la final dels 10.000 metres, els 7 primers tots negres, 3 etíops, 3 kenians i 1 eritreu. Les tres últimes voltes volaven tots ells i finalment ha tornat a guanyar en Bekele. El meu amic Enric m'anomena Bekele per la meva afició a córrer. Enric, he tornat a guanyar!!!!!!
Una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada