Aquí teniu una petita mostra de les fotos de la meva última aventura. M'encanta viatjar, sóc un cul inquiet, que busco realment? Ara recordo una cançó que vaig sentir ara fa unes dues setmanes quan vam fer el sopar dels "sibarites", així s'anomena el sopar de cada dijous que organitzen el meu germà i companyia; "OJALA NO TE HUBIERA CONOCIDO NUNCA"; la lletra te tela i el fons encara més. El més curiós és que aquesta tornada (traducció de estribillo)
s'em va repetint de tant en tant al cervell, o era el moment, de molta eufòria! quines coses que fa l'alcohol! o és que encara arrossego tristeses i rancònia a dins, sincerament són les dues coses, que hi farem.
El més curiós és que per una banda en certs moments em sento solet, però per una altra banda me n'adono que tinc moltes amistats, això sí, individualment i moltes totalment desconegudes per la resta. Vamos, que si em relaciono ho acabo fent individualment, els grupets últimament s'em resisteixen, tot i la bona experiència d'Itàlia.
Ahir un dinar molt maco amb l'Ainara i l'Anna i aquest cap de setmana visita de la meva cosina Eva. Per la tarda un bon padel amb el grupet d'Itàlia. Aprofito per donar tota la sort del mon a l'Irene i en Marcus, s'en van aquest dissabte a Rússia, en busca d'un vailet/a. Molta sort i bon viatge!!!
Podria canviar el títol i posar, "LES DIFICULTATS D'UN NOI TREMPAT PER SABER ESTAR! SOL O ACOMPANYAT" per això busco Itaca. I sabeu? començo a tenir molt en compte a aquells i aquelles que també donen el pas per conservar les amistats, ja m'he cansat de ser jo sempre el "pesat" que dona el primer pas. Uff! com diria en Xevi, germà, Xiscu i Lluís, "hay resquemor" ;-)
Clikar aquí per les fotos:
Una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada