DIVERSITAT

Fa estona que vull escriure però no estic gaire lùcid i m'ha costat decidir-me. M'agrada escriure amb emoció, deixar anar tot el que el meu cor i cap em diuen. Avui tinc un garbuix d'idees i pensaments. Per una banda he vist per primer cop el blog de la Txell, i en veure imatges del Sàhara i la Tere m'he emocionat, records entranyables i la tristesa d'haver perdut la Tere. Casualment ahir dimecres va morir en Tià Salellas, advocat molt involucrat en la defensa dels menys afortunats, els inmigrants, la gent amb menys recursos, els "terroristes". Vull deixar constància que vivim en un mon on cada vegada hi ha més distància entre uns i els altres. I un mon egoïsta que tapa els ulls davant les enormes injusticies. Sí, nosaltres som responsables de la situació dels més pobres, vivim en l'abundància mentre d'altres sobreviuen com poden. Vivim en una societat que té por a allò desconegut, a allò diferent. Per què allò diferent, desconegut ens ha de fer por o ens ho hem d'agafar com un perill? la diversitat és riquesa, tots podem aprendre coses dels nostres veïns, siguin d'aquí o de l'altre part del món. Per què pensar que nosaltres tenim la veritat absoluta i que la nostra forma de vida és la millor?
Diversitat també en l'opció sexual, per què hem de seguir un patró fixat i "normal"? Jo m'hi nego! Per què haver de fer coses per no quedar malament amb la família, seguir tradicions que no van amb mi? Diuen que qui no segueix el "normal" és un reaccionari o radical i que no respectem la decisió dels altres. Mentida. Jo respecto que cadaun faci el que vulgui mentre no faci mal però no vull sentir-me obligat a seguir certs patrons antiquats i de l'època paleolítica.
Total que el títol d'avui és diversitat. Sí, diversitat d'opcions totes respectables, diversitat de pensaments, diversitat de gent, de religions, de colors, de cultures, d'opcions sexuals... Per què tenir por a tot això? Per poder opinar primer s'ha de conèixer, si tanquem les portes abans de tot i fem cas al que diu tothom, al "normal", a les generalitzacions, així no podrem anar mai bé.
Per cert, he aprobat amb un 7,8 segón d'anglès a l'EOI!!!! i diumenge 35 anyets. Per acabar amb optimisme. Una abraçada.

FELICITAT

És difícil d'explicar la sensació que m'està acompanyant últimament, una sensació de que alguna cosa està canviant dins meu, que s'apropa alguna cosa molt important que fa moltíssim temps que estic buscant.....començo a trobar-li el sentit a la meva vida, començo a trobar el camí que anhelava fa tant i tant de temps i que tantes tristesses m'ha fet passar i estic content perquè és una cosa únicament meva, el meu futur.
Però a pesar de que dic que és una cosa únicament meva, sento per dins un enorme agraïment cap a totes aquelles persones que m'han ajudat en els mals moments, moments molt i molt durs, us ho puc assegurar. S'em salten les llàgrimes cada vegada que sento això. Fins fa poc pensava que no sabia estimar sanament perquè sempre he estat molt dependent. Ara puc dir que sí que sé estimar, ho sento, aquestes llàgrimes d'agraïment són totalment sanes, bones, us ho asseguro. Us guardaré sempre dins meu, la meva Miriamcita, la meva Carme, crec que serà difícil tornar-vos el que vau fer per mi, gràcies. El meu estimat Enric, el meu millor amic sense cap mena de dubte jo acostumat a relacionar-me amb amigues i sent bastant anti-homes. La Laurita, hola guapa. I els més recents però no menys importants, la Irene "abstèmia" hola encant! la Irene de Blanes, un petó i l'Ester (m'has fet molt feliç amb els 4 cds de relax i amb altres coses) i l'enigmàtica Marta, Marta ja saps on estic. I els meus papis i germà, que els estimo moltíssim. Robert, la colla Parnau........ etc etc i més gent que m'han acompanyat pel meu camí, no m'oblido de tu Francesc, el meu psicòleg, gràcies de tot cor.
Gràcies a tothom.
El diumenge faig 35 anys i els celebraré com a mi m'agrada, fent esport. I a finals de mes el que probablement canviarà la meva vida, l'Inefc. Passaré les proves com sigui, i entraré a Barcelona, la pública o a Vic pagant una fortuna. Vull entrar! He esperat molts anys per això. Només desitjo que el meu abductor aguanti, et cuidaré Josep.
Gràcies de tot cor.

DOLÇOS SOMNIS NIL

Diuen que a les dones els arriba un moment a la vida en el qual volen ser mares, no sempre passa. Jo avui he sentit per primera vegada una sensació similar i no és que ara mateix vulgui ser pare. Però avui per primera cop he tingut una bona estona en Nil, el fill de la meva amiga Agnès, que encara no arriba als 3 mesos. Li he fet tres o quatre hores de cangur, realment res al costat del que significa ser mare o pare, però el temps suficient per tenir-lo amb mi, pis amunt pis avall, a veure si es dormia, en contacte amb un ser tant petit i tendre, una criatura que obre els ulls a la vida, que em reia, que plorava, que observava el seu voltant.....tenir-lo agafat tota aquesta estona mentre la seva mare dormia esgotada, mare soltera, m'ha fet veure que la vida és maca, que en Nil fa poc no hi era, però va ser tan desitjat que va passar del no res al que és ara, un nen encantador i maco. Només han estat 4 hores, però sincerament m'han omplert i molt!! He passat uns moments molt macos.
Nil, volia penjar les teves fotos, que em deixes?
Gràcies Agnès per compartir aquesta experiència amb mi, gràcies per compartir amb mi el teu petit tresor. DOLÇOS SOMNIS NIL!!!!

LA VIDA ÉS BELLA

Les imatges moltes vegades valen més que mil paraules, un paisatge, un somriure, una mirada de complicitat, l'esforç per superar les adversitats, una cançó, una abraçada, un petó, un petit detall, una flor, una trobada agradable i tranquil.la. Hauríem de dedicar molt més temps a aquests plaers de la vida i no perdre el temps amb coses insignificants i que en canvi ens representen una muntanya. Que fàcil dir-ho però com de difícil a vegades de portar-ho a la pràctica. La qüestió es adonar-se'n dels nostres errors i no rendir-nos fins aconseguir la nostra pau interior. Jo l'estic buscant i crec que poc a poc l'estic trobant. Dolços somnis!

Aquí teniu dos futurs campions d'orientació, dos petits aligots que avui com cada setmana estaven amb nosaltres. En Martí i l'Ernest.
Avui a Gironella teniem varis regals, el primer, fang i més fang, en voleu? les meves salomon ara mateix pesen tres quilos i no es veu de quin color són. Segón regal, 12,5km que he fet per acabar la cursa, el curiós és que estic content del meu resultat però em sembla que de 7,5km lineals als 12,5km que he fet jo hi ha un "pel" massa ;-) ;-) M'agrada tant córrer que volto i volto. Tercer regal, un esprint de quasi mig quilòmetre amb premi final, un PERNIL!!! I jo que "no em pico mai" després de 2h 24 minuts m'he deixat el cos i l'ànima al fer-lo, i només 4 segons m'han separat del primer!! Això sí encara em costa respirar!
I la propera a Saldes, l'1 de juny, el meu aniversari!! Allà hi serem! I després Saragossa, després em queixo de que no em recupero.

I per acabar el dia, una de flors i dansa del ventre al teatre de Girona, increïble algunes ballarines, m'han fet emocionar!! Un domini perfecte del seu cos, de cada múscul, acompanyat d'una música genial, un plaer pels sentits la veritat.
Bona nit.

PERSONES

HAY PERSONAS QUE NOS HABLAN Y NI LAS ESCUCHAMOS,
HAY PERSONAS QUE NOS HIEREN Y NO DEJAN CICATRIZ
PERO HAY PERSONAS QUE SIMPLEMENTE APARECEN EN NUESTRA VIDA
Y NOS MARCAN PARA SIEMPRE

Cecilia Meireles.

Visc intensament, tant en allò bo com al revés, però això és la vida, un cúmul de successos i vivències que ens van passant. Plors de tristesa, plors de felicitat, per una cançó, per una imatge, per un esforç, per una abraçada, i els plors d'agraïment, aquests són els que últimament m'acompanyen, realment m'agrada sentir-los, sé que tot i la meva dificultat per estimar sanament sense dependències també sé estimar, aquests plors que sento en recordar a certes persones, certs moments viscuts, em demostren que he arribat a sentir espurnes de felicitat, en això diuen que consisteix la felicitat.
Visc intensament, sóc cent per cent emocional, alhora em trenco el cap increïblement, quin cas!!
Mentre escric us vaig recordant, un per un, una per una, i a l'igual que en un escrit anterior, us dic que aquests records formem part de la meva vida, vosaltres ja formeu part de mi i no us oblidaré mai. I les llàgrimes em tornen a sortir, jo sóc així!! Però ara em sento viu.
Us estimo.

FELICIDADES GERMÀ, 30 AÑOS!!

Hola Miguel, ya te queda poco, sólo dos días para tú 18 de mayo, recuerdo ahora cuando de pequeños nos peleábamos porqué yo decía que era 5 años más grande que tú y tú en cambio me decías no, eres 4 años, 11 meses y 18 días más grande que yo, sí tenías razón! Año 2008, cumplimos números redondos 30 y 35. Aunque creo que desconoces la existencia de mi blog, por poco tiempo, porqué esta noche te contaré de su existencia, quería felicitarte por tus 30, nuevo número, muchas felicidades Miguel. Entrarás poco a poco en un nuevo periodo, un periodo de cambios, de madurez, de solidificar o romper con el pasado.

Ahora recuerdo el día que te conocí, yo con mis casi 5 años esperando en casa de los tíos a que llegara un nuevo hermano. Y sí, después de unos días esperando porqué yo me quedé en Pont de Suert, y tu te fuiste hacia Lleida, a salir al mundo en la Terra Ferma.
Llegaste con papá y mamá, gordo, 4,150kg y yo delgado como estaba entonces, sentado en el sofá te cogí en mis brazos como pude, imagínate la situación.
Como es sabido que en los hermanos pueden existir los celos, tu viniste acompaño con una bicicleta nueva para mi, muchas gracias, nunca pensé que con días ya pudieras comprar regalos!!, bici que me acompañó buena parte de mi infancia, la famosa BH azul.

No sé, siempre te lo digo y nunca lo acabamos haciendo, me gustaría poder compartir más cosas contigo, el paso del tiempo nos ha separado más de lo que me hubiera gustado, lo bueno es que siempre se puede rectificar.
Muchas gracias por tu cariño, tu altruismo, lo bueno que eres, gracias tambien por compartir tu precuisa moto conmigo, no sabes la ilusión y lo que me gusta, muchas gracias germà.
Nos vemos esta noche, ¿cuando podremos realmente romper la "barrera" familiar que nos une y separa a la vez a los cuatro, mamá, papá, tú y yo, y que no nos permite dar el salto definitivo de la acceptación, de la total naturalidad, del dejarnos ir sin ninguna preocupación? Tu hermano que te quiere un montón.

FELICIDADES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ;-) ;-) ;-)

Josep. (LA VIDA ÉS BELLA)

SENTIMENTS I RECORDS

El sentiment més trist no és perdre algú com a parella o com amic/ga, per mi el pitjor sense cap mena de dubte és perdre aquesta persona per sempre, que mai més vulgui saber de tu, com si hagués mort, una mort en vida. Algú que vas conèixer profundament i que va formar part de la teva vida, una persona per la qual hauries donat el cel....... i penses i li dones voltes i no arribes a entendre-ho mai.
De totes maneres, per mi, el bon record sempre el guardaré i sempre li desitjaré la millor de les sorts. Els records són meus i ningú m'els traurà.
Jo no desapareixo i sempre hi seré. Bona nit.

ONIL (ALACANT)

Equip d'Aligots a Onil ;-) ;-)
Poc a poc progressant a la classificació,
abans top 100, ara top 40!!
Vull acabar al top 20!!



La pròxima Copa Espanya a Saragossa al juny.

TORNEM A VOLAR!!!!!???

I can! Puc!!!!!!!!!

PER MI!!!!!!!

Hola Josep, sempre tens tendència a buscar fora el que no saps trobar-te a dins i que segur que tens, tens moltes coses bones, més de les que et penses i et creus, però el que fas és buidar-les, a partir d'ara no penso tornar-me a buidar, tot allò bo que tingui ho assimilaré i gaudiré i el que em puguin aportar els altres també ho aprofitaré, però sempre tenint clar que la felicitat l'he de trobar jo, no me l'han de donar els altres. Et dedico aquesta flor tan maca que hem trobat amb el meu inseparable Musk.

Josep. La vida és bella!!

POR QUÉ EL POLLO CRUZÓ LA CARRETERA?

MAESTRO DE PRIMARIA:
'Porque quería llegar al otro lado'.

PROFESOR DE SECUNDARIA:
'Aunque se lo explique, queridas bestias, no podrán entenderlo'.

PROFESOR DE FACULTAD:
'Para saber por qué el pollo cruzó la carretera (tema que se incluirá en el parcial de mañana) lean los apuntes desde la página 2 a la 3050'.

PLATÓN:
'Por su bien. Al otro lado de la carretera se encuentra la verdad'.

ARISTÓTELES:
'Está en la naturaleza del pollo el cruzar las carreteras' .

KARL MARX:
'Era históricamente inevitable'.

CAPITAN JAMES T. KIRK:
'Para llegar adonde ningún otro pollo había llegado antes' .

HIPÓCRATES:
'Ha cruzado la carretera por culpa de un exceso de secreciones en el páncreas' .

MARTIN LUTHER KING JR:
'He tenido un sueño donde todos los pollos eran libres de cruzar una carretera sin tener que justificar sus actos'

MOISÉS:
'Y Dios descendió del paraíso y le dijo al pollo: 'cruza la carretera'. Y el pollo cruzó y Él vio que esto era bueno'

RICHARD M. NIXON:
'El pollo no cruzó la carretera, repito, el pollo no cruzó nunca la carretera'.

NICOLÁS MAQUIAVELO:
'Lo importante es que el pollo cruzó la carretera. ¿A quién importa el por qué? Solamente el fin de atravesar la carretera ya justifica cualquier motivo que hubiera tenido '.

SIGMUND FREUD:
'El hecho de que te preocupe porqué el pollo cruzó la carretera ya revela tu fuerte sentimiento de inseguridad sexual latente' .

BILL GATES:
'Precisamente acabamos de terminar el nuevo programa 'OfficePollo2008' que además de cruzar las carreteras, será capaz de incubar huevos, archivar los documentos importantes, etc... '

BUDA:
'Preguntarse tal cosa (por qué el pollo cruzó la carretera) es renegar de tu propia naturaleza de pollo'.

GALILEO:
'Y sin embargo, la cruzó'.

BILL CLINTON:
'Juro sobre la constitución que no ha pasado nada entre el pollo y yo' .

NEO (Matrix):
'El pollo no existe'.

EINSTEIN:
'El hecho de que sea el pollo el que cruce la carretera o que sea la carretera la que se mueve bajo el pollo, depende. Es relativo al referencial'.

ZEN:
'El pollo puede cruzar la carretera en vano, sólo el Maestro conoce el ruido de su sombra detrás de la pared'.

STALIN:
'Hay que fusilar al pollo inmediatamente, y también a los testigos de la escena y a 10 personas más escogidas al azar por no haber impedido este acto subversivo '.

FIDEL CASTRO:
'El pollo es un desertor por eso cruzó la carretera pero se arrepentirá de las injusticias de la otra carretera y créanme el pollo volverá'.

GEORGE W. BUSH:
'El hecho de que el pollo haya cruzado la carretera a pesar de las resoluciones de la ONU representa un grave ataque a la democracia, la justicia y la libertad. Esto prueba sin ninguna duda que teníamos que haber bombardeado esta carretera hace tiempo. Con el objetivo de garantizar la paz en esa región, y para evitar que los valores que defendemos sean otra vez atacados por este tipo de terrorismo, el gobierno de los Estados Unidos de América ha decidido enviar 17 portaaviones, 46 destructores y 154 fragatas, con el apoyo desde tierra de 243.000 soldados de infantería y por el aire de 846 bombarderos, que tendrán por misión, en nombre de la libertad y de la democracia, el eliminar todo asomo de vida en los gallineros a 5,000 Km. a la redonda, y después, asegurarse con unos disparos de misiles muy precisos de que todo lo que parezca de lejos o de cerca a un gallinero sea reducido a un montón de cenizas y no pueda nunca más desafiar a nuestra acción con su arrogancia. Hemos decidido también que después, este país será generosamente dirigido por nuestro gobierno, que reconstruirá gallineros según las normas vigentes de seguridad, poniendo a su frente a un gallo elegido democráticamente por el embajador de los USA. Para financiar todas estas reconstrucciones, nos conformaremos con el control absoluto de toda la producción de cereales de la región durante 30 años, sabiendo que los habitantes locales se beneficiaran de una tarifa preferente sobre una parte de la producción, a cambio de su total cooperación. En este nuevo país de justicia, paz y libertad, podemos asegurarles que nunca más un pollo intentará cruzar una carretera, por la simple razón que no habrá más carreteras y que los pollos no tendrán patas. Que Dios bendiga América '.

TEMPS DE FLORS A GIRONA

Les flors parlen per si soles......

Impotència------------------ POTÈNCIA.

Voler alguna cosa i no poder-la tenir, voler veure algú i no poder-ho fer, voler superar les adversitats i no superar-les, voler deixar els pensaments negatius, voler no ser obsessiu, voler tranquil.litat, voler deixar l'angoixa, voler encaminar i marcar un pla de futur, voler ser pacient, voler conectar amb la gent, atrevir-se a dir el que un pensa, acceptar els altres, acceptar-se a un mateix, perdonar-se la vida, valorar-se, estimar-se, deixar de pensar, estimar sanament, dubtar, ser positiu, meditar, estar en pau amb un mateix, respectar els altres, respectar-se a un mateix, deixar aquesta necessitat obsessiva de que m'estimin......deixar en definitiva de maltractar-se. Deixar de voler ser una víctima.
Apa que estic fent una bona propaganda de mi mateix!

Foto: Voler tirar a terra el bungalow, no, no estic tant malament, feia estiraments a Onil ;-)

CAP DE SETMANA

El que havia de ser un cap de setmana fustrant, per no haver pogut anar a la Seu, s'ha convertit en dos dies molt macos i intensos. Això sí, he passat vàries hores a la biblio estudiant anglès i quiromassatge, feia tant que no entrava a una biblioteca el dissabte i el diumenge. Pluja a dojo, ja va bé, temps de flors a Girona, ahir petita visita a la ciutat amb el paraigues a sobre per veure unes quantes. Companyia molt agradable i divertida, l'Irene de "Banyoles", bé, ara de Blanes. Sopar i recordant els vells temps, vam veure dos capítols d'Erase una vez la vida. M'encanten aquests dibuixos sobre el cos humà. Crec que el meu futur ha d'anar encaminat a tot això. I xerrera i xerrera i més xerrera, com parles Irene!!
També he tingut un xat divertit amb l'Esther, la meva amiga Figuerenca.

Avui més estudi i per acabar el dia, sortida nocturna amb moto, sí, m'he anat a donar una volta d'una horeta ben a les fosques per St Gregori, Llorà, les Serres, Bonmatí i cap a casa. Jo, la natura i la foscor.

PROFUNDITATS

Tinc a davant la pel.lícula "El pianista", llàstima de no haver-me enterat que la feien perquè m'hauria estalviat veure el 4 a 1 del Madrid al Barça, tot i que la veritat és que no li he fet gaire cas, mes aviat ni m'he inmutat. "La meva lliga" és una altra, sense cap mena de dubte, i està vist que hauré de lluitar fins a l'extenuació per no baixar de categoria, ja vaig baixar molt a baix en d'altres ocasions i no tinc ganes de tornar-hi. Però és que realment crec que he trepitjat merda o potser és que inconscientment la busco.
Avui tornava als meus entrenos d'Inefc, dels quals m'havia allunyat des de la Setmana Santa, degut al meu últim esquinç, a dia d'avui encara no estic recuperat del tot, però segons els "experts" ja podia tornar a fer esport. Per si de cas m'he posat la meva turmellera rígida i el turmell ha aguantat bé, però ves per on, el destí no em deixa sortir de la cova on estic, com la de la imatge, després d'unes quantes curses i esprints he començat a sentir una punxada a un abductor i ha anat pujant i pujant de dolor fins deixar-me coix.
Total que deixo d'anar a la Seu d'Urgell, als campionats de Catalunya d'orientació, torno a deixar de fer esport i el pitjor, se m'acaben de trencar poc a poc els meus plans de futur, voleu dir que em podré recuperar per poder seguir els meus entrenos d'Inefc i entrar a la carrera? Ara ja passo! Si no puc, faré magisteri en educació física, psioteràpia o ja veurem. Total que em toca més paciència, quina serà la següent lesió? seran els 35 que m'estan a punt d'arribar, per què no surto de la meva cova? Malgrat tot, sóc un ultrafondista i no em rendiré, no ho he fet mai i tampoc ho faré ara. O potser és aquest el problema? m'he de rendir totalment, deixar-me anar, deixar de lluitar contra tot, deixar-me fluir i anar a parar on vulgui el destí?
Una abraçada a tothom.