El sentiment més trist no és perdre algú com a parella o com amic/ga, per mi el pitjor sense cap mena de dubte és perdre aquesta persona per sempre, que mai més vulgui saber de tu, com si hagués mort, una mort en vida. Algú que vas conèixer profundament i que va formar part de la teva vida, una persona per la qual hauries donat el cel....... i penses i li dones voltes i no arribes a entendre-ho mai.
De totes maneres, per mi, el bon record sempre el guardaré i sempre li desitjaré la millor de les sorts. Els records són meus i ningú m'els traurà.
Jo no desapareixo i sempre hi seré. Bona nit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada