Diuen que a les dones els arriba un moment a la vida en el qual volen ser mares, no sempre passa. Jo avui he sentit per primera vegada una sensació similar i no és que ara mateix vulgui ser pare. Però avui per primera cop he tingut una bona estona en Nil, el fill de la meva amiga Agnès, que encara no arriba als 3 mesos. Li he fet tres o quatre hores de cangur, realment res al costat del que significa ser mare o pare, però el temps suficient per tenir-lo amb mi, pis amunt pis avall, a veure si es dormia, en contacte amb un ser tant petit i tendre, una criatura que obre els ulls a la vida, que em reia, que plorava, que observava el seu voltant.....tenir-lo agafat tota aquesta estona mentre la seva mare dormia esgotada, mare soltera, m'ha fet veure que la vida és maca, que en Nil fa poc no hi era, però va ser tan desitjat que va passar del no res al que és ara, un nen encantador i maco. Només han estat 4 hores, però sincerament m'han omplert i molt!! He passat uns moments molt macos.
Nil, volia penjar les teves fotos, que em deixes?
Gràcies Agnès per compartir aquesta experiència amb mi, gràcies per compartir amb mi el teu petit tresor. DOLÇOS SOMNIS NIL!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada