És difícil d'explicar la sensació que m'està acompanyant últimament, una sensació de que alguna cosa està canviant dins meu, que s'apropa alguna cosa molt important que fa moltíssim temps que estic buscant.....començo a trobar-li el sentit a la meva vida, començo a trobar el camí que anhelava fa tant i tant de temps i que tantes tristesses m'ha fet passar i estic content perquè és una cosa únicament meva, el meu futur.
Però a pesar de que dic que és una cosa únicament meva, sento per dins un enorme agraïment cap a totes aquelles persones que m'han ajudat en els mals moments, moments molt i molt durs, us ho puc assegurar. S'em salten les llàgrimes cada vegada que sento això. Fins fa poc pensava que no sabia estimar sanament perquè sempre he estat molt dependent. Ara puc dir que sí que sé estimar, ho sento, aquestes llàgrimes d'agraïment són totalment sanes, bones, us ho asseguro. Us guardaré sempre dins meu, la meva Miriamcita, la meva Carme, crec que serà difícil tornar-vos el que vau fer per mi, gràcies. El meu estimat Enric, el meu millor amic sense cap mena de dubte jo acostumat a relacionar-me amb amigues i sent bastant anti-homes. La Laurita, hola guapa. I els més recents però no menys importants, la Irene "abstèmia" hola encant! la Irene de Blanes, un petó i l'Ester (m'has fet molt feliç amb els 4 cds de relax i amb altres coses) i l'enigmàtica Marta, Marta ja saps on estic. I els meus papis i germà, que els estimo moltíssim. Robert, la colla Parnau........ etc etc i més gent que m'han acompanyat pel meu camí, no m'oblido de tu Francesc, el meu psicòleg, gràcies de tot cor.
Gràcies a tothom.
El diumenge faig 35 anys i els celebraré com a mi m'agrada, fent esport. I a finals de mes el que probablement canviarà la meva vida, l'Inefc. Passaré les proves com sigui, i entraré a Barcelona, la pública o a Vic pagant una fortuna. Vull entrar! He esperat molts anys per això. Només desitjo que el meu abductor aguanti, et cuidaré Josep.
Gràcies de tot cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada