Tinc a davant la pel.lícula "El pianista", llàstima de no haver-me enterat que la feien perquè m'hauria estalviat veure el 4 a 1 del Madrid al Barça, tot i que la veritat és que no li he fet gaire cas, mes aviat ni m'he inmutat. "La meva lliga" és una altra, sense cap mena de dubte, i està vist que hauré de lluitar fins a l'extenuació per no baixar de categoria, ja vaig baixar molt a baix en d'altres ocasions i no tinc ganes de tornar-hi. Però és que realment crec que he trepitjat merda o potser és que inconscientment la busco.
Avui tornava als meus entrenos d'Inefc, dels quals m'havia allunyat des de la Setmana Santa, degut al meu últim esquinç, a dia d'avui encara no estic recuperat del tot, però segons els "experts" ja podia tornar a fer esport. Per si de cas m'he posat la meva turmellera rígida i el turmell ha aguantat bé, però ves per on, el destí no em deixa sortir de la cova on estic, com la de la imatge, després d'unes quantes curses i esprints he començat a sentir una punxada a un abductor i ha anat pujant i pujant de dolor fins deixar-me coix.
Total que deixo d'anar a la Seu d'Urgell, als campionats de Catalunya d'orientació, torno a deixar de fer esport i el pitjor, se m'acaben de trencar poc a poc els meus plans de futur, voleu dir que em podré recuperar per poder seguir els meus entrenos d'Inefc i entrar a la carrera? Ara ja passo! Si no puc, faré magisteri en educació física, psioteràpia o ja veurem. Total que em toca més paciència, quina serà la següent lesió? seran els 35 que m'estan a punt d'arribar, per què no surto de la meva cova? Malgrat tot, sóc un ultrafondista i no em rendiré, no ho he fet mai i tampoc ho faré ara. O potser és aquest el problema? m'he de rendir totalment, deixar-me anar, deixar de lluitar contra tot, deixar-me fluir i anar a parar on vulgui el destí?
Una abraçada a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada