S'apropa el 8 DE MARÇ, dia de la dona, aquest any en dissabte, moltes felicitats a totes vosaltres!!! Si la vida és dura encara ho és més per a vosaltres.Vivim en un mon masclista i tot i que poc a poc anem avançant en la igualtat real crec que encara queda molt per fer. Per desgràcia, el món continua en mans dels homes i no únicament als països musulmans, hindus, etc com ens volen fer creure, no cal sortir de les nostres fronteres per veure la discriminació que encara patiu, violència masclista, quantes dones moren cada any a casa nostre? quí continua encarregant-se majoritariament de la feina de casa? Resulta que les dones que porten totes les feines domèstiques i no treballen fora, no treballen. Per què? perquè no cobren? La meva mare va deixar de treballar al casar-se, cosa molt típica d'abans, sacrificant-se per què? per ser dona?
Sempre m'he identificat més amb les dones que amb els homes, no m'agrada i per això renego del rol que m'ha tocat viure, el de l'home primitiu i masclista, sort que també existeixen els homes amb sensibilitat i tot i que la societat ens condiciona a totes i a tots, el canvi és possible. Jo aniré a la mani de la dona del 8 de març. I tu?
1 comentari:
Gràcies per aquests pensaments cap al nostre gènere.
Certament no ho tenim fàcil, però mentre els que manen no canviïn les lleis, només podem lluitar pel nostre món particular i fugir dels tòpics.
Una abraçada per totes les dones i els homes que són conscients de que hauríem de ser més persones.
Publica un comentari a l'entrada