UNA MICA DE MI

Aquí teniu una mica de mi, bé! potser més d'una mica, perquè veritablement el que surt a aquestes fotos són una part molt important de mi i el que em fa viure. Els dorsals de les meves curses, molts i molts dorsals, curses que he anat fent des de l'any 2003, curses populars per arreu, mitges maratons, curses també d'orientació i un dels meus millors records esportius, la meva primera marató. Un plaer inmens, la preparació dia darrera dia, en ple hivern, jo sol corrent moltes vegades de nit i el dia de la cursa, sentir el famós mur entre els quilòmetres 32-37, les forces desapareixen i el cos segueix per inèrcia, una passa més i una i una més, ide sobte com una cosa meravellosa experimentar que el cos torna a reaccionar, ha passat aquest moment tant crític, tornar a córrer més i més durant els meus últims 5 km volant, no podia detenir-me res, em sentia fresc i ja portava 3hores, ningú em podia parar i arribar a la meta esprintant al màxim com si no portés tota la matxacada a sobre i creuar l'arribada, per gaudir, trobar-me un francès que va estar durant mitja marató al meu cantó, sense dir-nos res, i en veure'ns al final, anar un directament cap a l'altre i abraçar-nos, sentiem el mateix erem una sola persona..... inexplicable!
La meva col.lecció de postals de tot el mon, moltes enviades per mi mateix i d'altres rebudes per molts amics i amigues, ja sabeu, em fa molta il.lussió rebre'n d'allà on sigui. (Rbla. Xavier Cugat, 47, 1.e 17007 Girona).
Sàhara, nenes saharauís, viatge als campaments de refugiats a l'any 2000, experiència inolbidable, quines coses més maques apreses d'aquests nens i nenes que vam acollir molts anys cada estiu, gràcies en part a la Tere (t'envio una abraçada allà on estiguis), que mai caigui en l'oblit tota aquesta gent que viu al mig del no res, mentre nosaltres només pensem en consumir i consumir.
Els meus pots de sorra, sorra del Salvador, Guatemala, Cuba, Nicaragua, Índia, Sàhara, Jordània, Tenerife.....viatges del passat però frescos en la memòria, no tots viatges meus, però si la majoria.
Les dones del 8 de març, un record especial per la meva mare i les meves dues àvies, 92 i 96 anys, per les meves amigues feministes, la Miriam, la Laura...la Tere. I pels homes que també posen de la seva part en aquest camí de l'igualtat dins la diferència.
L'Enric, la Carme, els meus amics estimats i avui una més de les moltes xerrades amb la Irene, la noia de Sarrià, una amiga excepcional que em fa passar moments bonics i agradables, de riures, de raonaments, ens podriem acabar les birres del bar i encara tindriem xerrera, gràcies! i moltes coses, una vida dona per molt, continuaré..............