He d'estudiar anatomia per l'exàmen de quiromassatge d'aquest dilluns i estic mandrós, decideixo fer uns quants llençaments a la meva diana i la Kiki puja al sofà per veure el meu concurs, va seguint cada llençament com si ella també volgués aprendre. Disparo al centre, a la DIANA, fins ficar aquests quatre dardos, veig que encara conservo un bon canyell però em falta pràctica. Recordo ara quan sortia cada cap de setmana i ens passavem hores i hores jugant al futbolín, vam acabar agafant un nivell força més que acceptable, hores i hores, cubates, bars, partides i partides, crec que deviem conèixer a tots/es els jugadors de Girona i la costa, tinc ganes de sortir una nit i només jugar al futbolín, per recordar els vells temps.
Hauré de tornar a afinar el meu canyell, la meva rapidesa, aquella tensió que et feia pujar l'adrenalina a tope. Em trobaré nous contrincants i segur que en trobaré alguns d'abans, aquest joc ens atrapava i només pensavem en tenir una moneda per tornar a jugar, al poc temps ens calien poques monedes al llarg de la nit perquè un cop estavem "calents" costava molt que ens treíessin fora.
Per parella bona una que ens vam trobar a l'Azimut, feien campionats d'Espanya i en aquell moment vaig veure que sempre et trobaràs algú millor que tu, algú que et farà veure que en saps però no ets el millor. Els millors són els elegits, ho dic jo que he competit en moltíssims esports durant tota la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada