Hola guapa, ens vam conèixer a l'octubre del 2005, ara em sembla que faci una eternitat, en un curs d'autoestima, la casualitat o no ens va fer seure un al cantó de l'altre, ha plogut força durant aquest temps, separacions, moments molt i molt baixos, durs, biodansa, Ripoll, retrobaments, viatge a Portainé pel meu aniversari, viatge magnífic a l'Índia en el qual tu no hi eres, tot i mantenir-te informada via mail i sms. Més de dos anys amb moltes coses en comú, moltes xerrades, molts moments inoblidables!!! Descobriments, noves experiències, nous coneixements, noves sensacions.........partides de pales a la platja, escacs, dames (50%)"ets dura de pelar", atac nefrític (quin espant que vas donar-me!). Podria estendre'm però no cal, els records sempre es mantindran en el meu cap.
Avui una altra conversa maca, tranquil.la, com sempre. Ja saps, sempre cap endavant, no decaiguis mai, aconseguiràs el que busques, ho sé, n'estic segur.....només et cal més confiança i deixar-te fluir, trencar barreres, saltar el precipici, deixar les pors i els dubtes.... jo t'ajudaré sempre que ho necessitis.
Moltes gràcies per haver-me ensenyat una altra manera de veure i afrontar les coses, per veure que encara existeix gent maca, encantadora.
Carmeta, moltes gràcies per tots aquests moments i per ser la meva amiga.
Una abraçada de les nostres ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada