M'he despertat amb la intenció de donar-li una volta corrent a l'estany de Banyoles......però la mandra i saber que demà faig una mitja marató precissament a Banyoles, m'han fet replantejar-me els plans i al final davant la trucada de l'Helena, una amiga orientadora, tots dos hem anat amb els tappers d'espaguetti i menestra, ampolla de Lambrusco, unes natilles, la manta i un parell de pales de platja......i ha estat molt bé, dinar al cantó del llac, solet i una mica d'exercisi.
Demà passaré per aquests paratges en ple esforç, quan estigui voltant el llac estaré acabant la cursa, una cursa que serà la tercera vegada que faig i de la qual em sento atret, suposo perquè sóc un enamorat de l'estany, de la seva aigua i vegetació, dels seus camins.
Ara recordo que una de les meves primeres curses d'orientació (sóc novell, maig 2007) va ser una nocturna a Banyoles, frontal al cap i a córrer, si les fites de dia ja són difícils de trobar, imagineu-vos de nit, s'amagaven!!! Casualment guardo una foto d'aquell dia, on surten uns amics i on surt una noia que llavors no coneixia de res, ara la conec una miqueta, la Lluïsa. Ja ho saps Lluïsa, van tirar una foto amb la meva càmara i surts tu. Aprofito l'ocasió per felicitar-te, avui fas anys. Per cert, quants? MOLTES FELICITATS!!
3 comentaris:
ei ,ei, ei! aquí la Lluïsa!!! gràcies!
Qué bé que escrius Josep! des del cor, m'encanta!
Jo també recordo aquella cursa, allà acavaba una història personal i des d'aleshores començava una nova oportunitat per començar a crèixer.
L'estany és fantàstic, ple d'energia i vida que la pots notar d'aprop. El meu primer vol en globus va ser damunt d'ell i no ho oblidaré mai. Som uns afortunats.
A veure com ha anat aquesta cursa...
Un petó molt gran.
Hola Lluïsa, llegeixo la segona frase "Qué bé que escrius Josep! des del cor, m'encanta! i l'he de tornar a llegir i rellegir p.q em costa de creure-ho. Alguna cosa dins meu fa sentir-me de menys (em valoro molt poc) i t'agraeixo molt aquestes paraules i sí, si una cosa tinc és que quan sóc capaç de deixar-me anar i mostrar-me tal com soc, aconsegueixo parlar des del cor, i és llavors quan millor em sento. Quan sóc jo, espontani, quan no em censuro ni em reprimeixo.
Globus!!!! una de les coses que encara no he fet i que tinc pendent. Si algun dia ho vols repetir jo m'apunto!
Quan vaig amb avió sempre intento posar-me a la finestra p.q m'encanta veure el paisatge des de sobre. Muntanyes, camps, camins, de nit les ciutats il.luminades, com un mapa d'orientació, probablement millor, p.q el que veiem és la realitat exacta.
L'estany una meravella!!! El mar, una altra, m'encanta l'aigua.
La cursa molt bé, ja t'ho he explicat al teu bloc.
Moltes gràcies Lluïsa.
Molts petons.
Ei bandarra! m'està agradant molt el teu blog, dic m´està agradant per què sé que l´ompliràs amb mil i una activitats, moltes d´elles esportives, que sé que és una de les coses que més t´agraden a la vida. Espero que les vagis gaudint.
M'agrada la sensibilitat i l´emoció que plasmes en els teus escrits.
Felicitats Josep, aconseguir les coses moltes vegades només depèn de nosaltres.
Salut i esport
Enric
Publica un comentari a l'entrada