Aquestes paraules les hi dedico al meu millor amic, l'Enric, avui m'ha vingut a veure i hem sopat al meu pis.
El dia ha començat assolellat però de cop i volta s'ha tapat i ha començat a pedregar i nevar, al.lucinant!! Jo que estic a l'atur, m'he permés el luxe de deixar d'anar a l'EOI a fer anglès i estant tant cansat com estava m'he tornat a ficar al llit després d'esmorzar. I m'he tornat a domir i ves per on, quan he tornat a obrir els ulls, neu i pedra.
Per no sentir-me malament m'he acabat el llibre de lectura del curs i he sortit a fer un cafè amb llet i llegir el meu Mundo Deportivo. Un ultrafondista francès, ell amb 54 anyets i 30 pulsacions en repòs, vol fer la volta al mon (42.000km) corrent i sense parar durant 1 any i mig aproximadament. Una mitjana de 80 km diaris corrent cada dia durant aquest temps. I jo que pensava que el meu repte de fer una marató era extraordinari!!
Enric, gràcies per la teva amistat, els moments que em dones, la teva enorme estimació i ajuda, la teva comprenssió, t'estimo un munt!!
Ahir vaig començar a preparar-me per les proves d'INEFC. Arribo al Geieg de Montilivi i em trobo amb 5 "nens" i 1 "nena" de 18 anys i jo amb 34, tots/es amb la intenció d'entrar a Inefc. Sí, sent una mica exagerat podria ser el seu pare, bé, no tant!
Comencem fent 20 minuts de cursa i jo què havia de fer? Anar apretant tal com ens anava dient l'entrenadora, però amb la intenció de demostrar qui era jo, com un nen petit, i sí, un a un van anar-se despenjant, primer un després l'altre, però carai, un s'em resistia, i jo corre que corre havent fet la mitja marató de Banyoles el dia d'abans i molt cansat...... però no, un noi de 18 anys no em podia guanyar, a mi en Josep, en Bekele com em diu l'Enric........i apreto, apreto i sí al final el noi cedeix, sort, 1 minut després jo hauria explotat.........però sí, ha guanyat l'experiència. Que trist, jo que critico el meu pare i actuo com ell, ara començo a entendre el per què quan ens fem grans no volem "perdre" el nostre poder. Demà dimecres hi torno, espero que s'enrecordin de mi ;-) Això no us ho havia dit, un d'ells abans de tot va preguntar-me, vosté qui és? no vindrà a fer INEFC amb nosaltres!? I clar, després va passar el que va passar, jo demostrant el no sé què i tots bufant a punt d'explotar. ("A que ha quedat maco? he mentit amb una cosa, el noi que em va preguntar si jo també volia fer Inefc no em va tractar de vosté, sort va tenir!)
Una abraçada Enric.
El dia ha començat assolellat però de cop i volta s'ha tapat i ha començat a pedregar i nevar, al.lucinant!! Jo que estic a l'atur, m'he permés el luxe de deixar d'anar a l'EOI a fer anglès i estant tant cansat com estava m'he tornat a ficar al llit després d'esmorzar. I m'he tornat a domir i ves per on, quan he tornat a obrir els ulls, neu i pedra.
Per no sentir-me malament m'he acabat el llibre de lectura del curs i he sortit a fer un cafè amb llet i llegir el meu Mundo Deportivo. Un ultrafondista francès, ell amb 54 anyets i 30 pulsacions en repòs, vol fer la volta al mon (42.000km) corrent i sense parar durant 1 any i mig aproximadament. Una mitjana de 80 km diaris corrent cada dia durant aquest temps. I jo que pensava que el meu repte de fer una marató era extraordinari!!
Enric, gràcies per la teva amistat, els moments que em dones, la teva enorme estimació i ajuda, la teva comprenssió, t'estimo un munt!!
Ahir vaig començar a preparar-me per les proves d'INEFC. Arribo al Geieg de Montilivi i em trobo amb 5 "nens" i 1 "nena" de 18 anys i jo amb 34, tots/es amb la intenció d'entrar a Inefc. Sí, sent una mica exagerat podria ser el seu pare, bé, no tant!
Comencem fent 20 minuts de cursa i jo què havia de fer? Anar apretant tal com ens anava dient l'entrenadora, però amb la intenció de demostrar qui era jo, com un nen petit, i sí, un a un van anar-se despenjant, primer un després l'altre, però carai, un s'em resistia, i jo corre que corre havent fet la mitja marató de Banyoles el dia d'abans i molt cansat...... però no, un noi de 18 anys no em podia guanyar, a mi en Josep, en Bekele com em diu l'Enric........i apreto, apreto i sí al final el noi cedeix, sort, 1 minut després jo hauria explotat.........però sí, ha guanyat l'experiència. Que trist, jo que critico el meu pare i actuo com ell, ara començo a entendre el per què quan ens fem grans no volem "perdre" el nostre poder. Demà dimecres hi torno, espero que s'enrecordin de mi ;-) Això no us ho havia dit, un d'ells abans de tot va preguntar-me, vosté qui és? no vindrà a fer INEFC amb nosaltres!? I clar, després va passar el que va passar, jo demostrant el no sé què i tots bufant a punt d'explotar. ("A que ha quedat maco? he mentit amb una cosa, el noi que em va preguntar si jo també volia fer Inefc no em va tractar de vosté, sort va tenir!)
Una abraçada Enric.
1 comentari:
je, je...l'edat ens fa fer coses estranyes, divertides, qui m'ho diria a mi també amb 34 i intentant entrenar per no perdre el fil. Ànims! tu imposa't que aquesta jovenalla del segle XXI els queda molt per apendre ;)
A la Seu està caient una súpernevadeta...això seran novetats!!!!
Publica un comentari a l'entrada